Artesania de la imatge digital

Dibuixar

És cert: el moment en què vaig començar a dibuixar i aquell del qual començo a recordar coses estan fosos dins la sopa de la memòria. Això no vol dir que no em quedi res per a aprendre i no és una afirmació que faci des de la falsa modèstia. De seguida veuràs per què.

Durant bona part dels meus anys universitaris i els que van seguir després, vaig estar molt temps sense practicar el dibuix. Les circumstàncies vitals em van portar a aprendre i a viure altres coses. El dibuix és una disciplina prou democràtica com perquè si es practica dia a dia, es notin els resultats. Malauradament, el cas oposat també és cert, i es va perdent si no es practica. Conscient d’això, però, fa quatre anys vaig agafar el toro per les banyes i em vaig inscriure al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Intento anar com a mínim un cop per setmana a Sant Lluc, on els socis gaudim d’un espai ideal per a la pràctica del dibuix tot fent apunts de figura humana. L’apunt ràpid de model viu permet practicar els aspectes més essencials que un dibuixant necessita per a tenir la mà i el cervell frescos per al dibuix.

No obstant, notava que tenia algunes mancances encara en el dibuix i també veia que no les podia treballar amb els apunts de model, ja que en aquesta pràctica és més important la soltura i captar l’expressió, per sobre de l’exactitud. I això em va portar a apuntar-me a la Barcelona Academy of Art, on he cursat un parell de trimestres fent còpia de làmines de Bargue. Encara que les circumstàncies actuals no em permeten continuar aquests estudis, sí que espero fer-ho en un futur proper. Per altra banda, els projectes personals de dibuix amb un enfocament pacient i lent també poden ajudar a treballar aquesta faceta més fotorealista que és la proposta de la Barcelona Academy of Art.

Fes una ullada al meu perfil d’Instagram i segueix-me!