Segurament no sóc la persona més autoritzada per introduir algú en com funciona aquest sistema operatiu, però ho intentarem.
GNU/Linux és un sistema operatiu. Això vol dir que és una mena de programa gegant que fa funcions semblants a les que fan altres programes gegants com Apple MacOSX o Microsoft Windows, per triar dos exemples a l'atzar.
GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, la qual cosa vol dir que s'adscriu a un tipus de llicència oberta com la GPL. Està inspirat, basat o copiat, (no ho sé) en un altre sistema operatiu anomenat UNIX.
GNU/Linux no és un sistema operatiu convencional en la mesura que no hi ha una empresa en concret que el comercialitza. Hi ha moltes empreses, grups, institucions, persones, que fan el seu propi sistema GNU/Linux i el posen a disposició de tothom generalment de manera gratuïta, i a vegades publiquen noves versions que milloren les anteriors. Exemples en són Debian, RedHat, Gentoo, Slackware, entre molts altres, alguns dels quals estan basats en aquestes que us he citat i que es troben entre les principals.
Jo us parlaré d'acord amb la meva experiència amb distribucions Debian. Amb d'altres la meva experiència és més aviat anecdòtica, però en general els sistemes GNU/Linux són força interoperables.
Crear aquests recursos a la zona d'enllaços, però mantenint uns enllaços des d'aquesta pàgina.
Poden mantenir-se com a tutorials?:
Es diu que en UNIX (i per tant en GNU/Linux) everything is a file, qualsevol cosa és un fitxer. Si mireu l'arbre de directoris, haureu d'empassar saliva de la quantitat de coses aparentment sense significat que mostra. GNU/Linux té aquesta estructuració complexa perquè així, substituint el contingut d'un d'aquests directoris, podem canviar completament el funcionament del sistema, mentre que les altres parts seguiran responent, en teoria, a les seves funcions. Per exemple:
Això és evidentment una aproximació barroera al funcionament, però pot començar a orientar-te en la idea que hi ha coses que podem canviar del dret i del revés, mentre que n'hi ha d'altres que més val no tocar, o només fer-ho ocasionalment.
Com que en GNU/Linux qualsevol cosa és un fitxer, és en fitxers de text que estan especificats els paràmetres i els valors que fan que les coses funcionin. Aquests valors, més tard o més d'hora, els haurem de tocar manualment. Per què si en GNU/Linux també tenim unes finestres com les de Windows, que ens permeten treballar amb una interfície gràfica?
Windows ens ha acostumat a fer servir sempre una interfície gràfica per configurar o adaptar les coses al nostre gust. Això d'entrada no és ni bo ni dolent, però pot suposar una esclavitud paralitzadora si volem passar del processador de textos i el navegador d'internet en fer servir un equip amb GNU/Linux instal·lat.
Tot i que no està directament relacionada amb la necessitat d'editar fitxers de configuració de text, en GNU/Linux (i en qualsevol sistema operatiu) hi ha una eina que es diu terminal que ens permet moltes coses (modificar el sistema, arrencar i controlar programes, gestionar fitxers, etc.) utilitzant un llenguatge de comandes, en lloc de botons o altres elements gràfics. Això té
Així, en el terminal no tenim dibuixets i per entrar dins una carpeta no hi podem fer doble clic amb el ratolí, sinó que hem d'escriure cd nomdelacarpeta i prémer Enter. Per tant, el terminal no és més que una altra eina que acostuma a resultar-nos més difícil només perquè hi estem menys acostumats.
La majoria de grans distribucions actuals procuren fer la transició més senzilla als usuaris que vénen de Windows mitjançant la millora de la interfície gràfica i les seves capacitats, però és interessant que ens mirem tant l'edició de fitxers de configuració com l'eina del terminal amb uns altres ulls, potser, que aquells a què Windows ens ha acostumat.