Edició de vídeo, en general

. Falta completar i posar dades exactes. Fer redacció més concisa

El treball digital de la imatge és un dels que consumeix més recursos dels equips informàtics on es desenvolupa. El vídeo és un cas extrem d'aquesta circumstància, ja que està constituït d'una successió prou contínua d'imatges com per donar sensació de moviment o animació. Això passa aproximadament a partir de les 12-18 imatges per segon (també dit fps, de frames per second).

Quan treballem en un cartell per a impremta o sobre una fotografia digital, ho fem sobre una sola imatge. Com més quantitat de píxels té aquesta imatge, més recursos necessita l'ordinador per processar-la (canviar mides, aplicar efectes…). En canvi en un vídeo ho fem sobre tantes imatges com segons dura la pel·lícula, multiplicades pel seu nombre de fotogrames per segon.

Això ja ens pot ajudar a fer-nos una idea del gran volum de dades amb què hem de treballar. Qualsevol problema amb què ens haguem pogut trobar editant imatges simples, s'escala multiplicant-se pel nombre de fps quan treballem en vídeo.

L'avantatge és que generalment el vídeo està regit per uns estàndards que fixen uns tamanys (píxels d'amplada per píxels d'alçada) que els ordinadors d'avui en dia poden processar còmodament.

NOTA: Aquestes consideracions obvien l'existència del format HD, que presumiblement anirà substiuint els formats següents a mesura que la indústria i els consumidors s'hi adaptin.

PAL

• Les imatges de vídeo que veiem per un televisor convencional, si les transferim a un ordinador tindran un tamany de 720 x 576 pixels.
• El format PAL és l'estandard a zones europees entre d'altres, i conté 25 fps, valor que es desprèn de la freqüència a què funcionen els aparells elèctrics d'aquestes zones .

NTSC

• Aquest format és l'estandard a Estats Units i altres zones i amida 720 x 480 pixels.
• A causa de la freqüència a què funcionen els aparells elèctrics d'aquestes zones, l'NTSC funciona 29'97 fps.

Altres formats

• Les càmeres digitals de fotografia, telèfons mòbils i similars, solen gravar vídeo a tamanys menors, ja que emmagatzemen la informació de les imatges en suports que solen tenir menys capacitat que una cinta, un disc dur o un DVD.
• 320 x 240 pixels és un exemple d'aquests possibles tamanys. Solen regir-se per la norma que l'alçada és tres quartes parts de l'amplada (relació 4:3)