Tour de França

L’amic Miquel em va animar ahir a escriure un post sobre el Tour de França, ja que jo li vaig comentar que tenia temptacions de fer-ho i tirar així per terra tots els seus raonaments pro-touristes. També és cert que ell defensa el Tour des d’un punt de vista molt personal, com tantes altres coses, i no pretén gaire convèncer ningú. Per això mateix, doncs, un post meu contra el Tour de França podia resultar especialment agressiu, perquè jo sí que pretenc, de manera més o menys velada, convèncer algú.

Però estic cansat. Intento que el meu blog no sigui un continuu de cagar-me en les coses, i després del post d’Actimel i companys em vaig quedar força descansat, o cansat, depèn de com ho vulgueu veure. Malgrat que no m’és del tot aliena, la imatge de mi mateix com un grunyó (gruñón en català) no és la que més voldria publicitar tot i que, és evident, si Déu va crear els blogs en part va ser perquè l’home tingués la ingènua sensació de ser més escoltat en les seves lamentacions.

Per tant, un altre dia potser sí, però avui no em cagaré en el Tour. Només us diré que ho faria. En el Tour de França i, ara que s’acosten, en les Olimpiades de Pekin. També podria cagar-me en el futbol de primera divisió, o en l’atletisme. Aquí ho deixo per quan, aquesta nit, crideu a consultes el coixí.

Us heu imaginat mai els ambaixadors quan els criden a consultes? Jo me’ls imagino sortint de la seva ambaixada, amb el cap cot i com qui es prepara per un tsunami. Proveu-ho, imagineu-vos un ambaixador a la Sibèria, o un de Burkina Faso, o l’amic Clos -que, com Napoleó a Santa Elena, ha estat enviat a Turquia perquè no molestés (impagable l’entrevista que l’Albert Om li va fer, no sabia com fer-s’ho per semblar content del seu ostracisme)- quan són cridats a consultes i marxen de la seva ambaixada bruta i descurada, però al cap i a la fi la seva, i es dirigeixen cap a la metròpoli com ho fa un nen petit quan torna de l’escola sabent que a casa l’espera una bronca de la mare, encara que potser no en comprengui la raó.

Ja veieu el que dóna de sí el Tour de França.