An inconvenient truth

Sóc del parer que a l’hora de promocionar el programari lliure cal allunyar-se de la imatge, l’estreotip, que GNU/Linux i el PL són per gent rara que dedica la seva vida a les palles mentals amb els ordinadors, sense cap altre fi que l’ordinador en si mateix. Comparteixo, però, que una major acceptació del programari lliure i GNU/Linux pot passar, en molts casos, per un canvi d’actitud en els usuaris. Al cap i a la fi, jo he sentit a dir que MacIntosh és difícil tant com he sentit a dir que era l’ordinador per als artistes. Afirmacions, totes dues, abominables i producte d’una secreta conspiració peperasocialista-deleSGAE.

No obstant, trobo molt interessants -i em perdonareu que faci esment dj’un enllaç que ja apareix al wiki, Linux és per a tu?- algunes afirmacions en relació a la mena d’usuaris als quals es dirigeix Linux i l’actitud que s’hi ha de tenir. No per combregar-hi amb rodes de molí, però sí de lectura voluntària:

• Si fas un sistema operatiu per a idiotes, només els idiotes l’utilitzaran.
• Linux és divertit, però és la mena de diversió que requereix esforç.
• Si no en saps, aprèn-ne.
• Si no trobes, pregunta, però…
• RTFM i STFW: Read the fucking manual! i Search the fucking web. Llegeix el cony de manual i cerca a la puta web, que per això hi són.
• No intentis sortir de Windows, intenta entrar a GNU/Linux.

bé, entre moltes altres perles que podeu llegir a l’article citat. Si us espanta negativament la contundència d’algunes afirmacions, proveu a plantejar-les positivament. Per exemple: GNU/Linux no és un sistema operatiu per a idiotes perquè es dóna per entès que entre els éssers humans són majoria els que no són idiotes. Convenç?

Salut!