Infidels amb programari lliure

Potser no us imaginàveu que algú que protesta tant fos marujón de les telesèries. Doncs sí, és el que té. M’incloc en el col·lectiu d’infectats per aquesta lacra cultural. En defensa meva només puc dir que no sóc seguidor de qualsevol serial. Ara mateix només són capaços de demanar-me temps Ventdelplà i Infidels. Sé que per qualsevol de tots dos és un delicte, però així és la vida. Tal i com diu Jorge Drexler, es más compleja de lo que parece.

Últimament, però, cap d’aquestes dues sèries passa pel seu millor moment. Potser serà motiu d’un altre post el bombardeig de llocs comuns i moral postmoderna amb què ens obsequien totes dues produccions, però avui escric per marcar-me una petita felicitació:

Els iniciats en els misteris de GNU/Linux potser reconeixereu ràpidament aquesta imatge: Dins la pantalla de l’ordinador s’aprecia la interfície del Nautilus. Per als no tant o gens iniciats, el Nautilus és un programa que dins alguns sistemes GNU/Linux fa les funcions que en Windows faria l’entranyable i mai prou aprofitat Explorador de Windows. Ai quins temps quan el considerava el meu amic…

Bé, de fet no té res d’extraordinari que en un despatx del banc o la corredoria de borsa on treballa (ningú sap ben bé què cony foten al món aquestes cinc vividores i organitzadores de sopars) la Cruz vulguin utilitzar sistemes segurs, lògics i amics dels éssers humans com ho són els sistemes GNU/Linux.

El que passa és que un estava molt habituat que per la tele li il·lustressin un món on només existia Windows i tota la regala iconogràfica -i sonora, per més inri- corresponent. I si no era això, quelcom que s’hi assemblava sospitosament. Per sort -i vés a saber si les raons no són els drets d’imatge que reté Windows, tot i que ho dubto- la quota social, tan fastiguejadora a vegades, s’ha colat discretament en aquest pla.

Potser en aquest cas, si la tele ha de ser un reflex de la realitat, aquesta captura de GNU/Linux no seria estadísticament encertada. Ara bé, si es tracta d’il·lustrar que si no es fa servir més GNU/Linux o altre programari lliure és per una comprensible/entranyable resistència al canvi d’alguns usuaris, aquí els amics de la nostra l’han encertat d’allò més.

Bé, tot això que us dic passa al voltant del minut quaranta-u i mig, moment en què l’amic gai de la Cruz li xafardeja els arxius (llàstima, només, que si ens poséssim informàticament primmirats no és gaire creïble que l’ordinador s’engegui tan ràpid… i que l’escena no deixi gaire ben situada la seguretat de les dades en aquell despatx; no es pot tenir tot, què hi farem…).