Monthly Archives: juliol 2010

Durant el darrer any he estat treballant amb l’Agustí Sancho en un joc per a la XBOX 360, la consola de Microsoft. Bé, deixant a part els dubtes existencials que em pugui provocar treballar per a una plataforma del maligne, l’experiència ha estat com a mínim interessant, i ara que estem arribant al final ha arribat el moment de mostrar-vos-en alguns resultats.

El joc és un clàssic shoot’em up, bé, de moment no és un clàssic però tot és qüestió de temps . Una nau que va passant per difererents escenaris planetaris carregant-se els enemics, com ha de ser, vaja. Ens l’hem plantejat com una manera d’enfrontar-nos a un repte real i agafar experiència en quelcom que, cada ús des de la seva àrea, ens interessava. Hi hem col·laborat dos músics, en Jonathan i en Miguel, l’Agustí com a director, dissenyador i programador del joc, i un servidor.

Jo hi he col·laborat amb la direcció artística i, sobretot, (ja que no tinc massa experiència en direcció artística i, per tant, aquest és l’aspecte que menys he pogut atendre) el modelatge i la texturització 3D de tots els escenaris, naus dels bons i enemics. Per a totes les tasques, he utilitzat únicament aplicacions de programari lliure. Principalment Blender i GIMP, i de manera més puntual Inkscape, i altres aplicacions en un entorn GNU/Linux. Senyal, per altra banda que, amb tots els seus reptes que el programari lliure encara ha de resoldre, GNU/Linux és un entorn perfectament compatible amb qualsevol altre, en aquest cas el Windows amb què treballa l’Agustí.

Una de les coses per a què més m’ha servit és per descobrir les possibilitats immenses de la texturització UV. Però si tot va bé d’aquestes coses ja n’aniré parlant més endavant. Quedeu-vos amb el vídeo aquí sota i amb la web del joc, on en podreu trobar més informació.

Què és?

Una de les coses mundanes i quotidianes en què et puc oferir els meus serveis és crear-te un fons d’escriptori personalitzat. A partir d’una foto teva, preferentment un primer pla o quelcom semblant, puc fer una composició que podràs posar com a fons de pantalla al teu ordinador portàtil o de sobretaula.

Exemples

Aquí en pots veure dos. Dos encàrrecs per a dues persones imaginàries que anomenarem Judit i Marc. Vegem què passa amb les fotografies que m’han enviat perquè en faci alguna cosa interessant:

Bé, a partir d’això jo penso en algunes possibilitats i em poso a treballar en la que em sembla més atractiva amb algun programa (probablement el GIMP) on faig manipulacions de la imatge, triant aquelles que donen més interès al conjunt i intentant acostar-me a les preferències de qui m’ho encarrega. I en resulta quelcom així:

En aquest cas, com pots veure, he fet a les cares de totes dues fotografies un tractament més o menys pictòric. En el cas de la fotografia d’en Marc, he optat per canviar-li substancialment el format afegint un tros important de cel. En el cas de la Judit, he conservat el fons original de la fotografia però canviant-lo a blanc i negre i fent-hi algun retoc puntual.

Això és el que envio a la Judit i en Marc, respectivament. L’únic que falta abans d’enviar-los-ho és saber quina resolució té la seva pantalla, per tal de poder-los enviar a més un arxiu que s’hi ajusti perfectament.

Suposant que tant la pantalla de l’un com de l’altre fa 1920×1200, allò que ells veurien en el seu escriptori seria quelcom semblant a això:

Cost

Ofereixo aquest servei per 30 € cada composició de fons de pantalla.

Avantatges:

• Pots dir-me quin estil de fons d’escriptori t’agradaria. Jo m’hi intento adaptar.
• Pots adjuntar-me fotografies teves juntament amb d’altres que no ho siguin, sempre i quan tinguin una llicència que ho permeti, com la majoria de les de tipus Creative Commons.
• Pots sorprendre algú regalant-li un fons d’escriptori partint d’una foto seva. És un regal que pot passar per inútil o fer molta il·lusió. Moltes coses bones tenen una component important de risc.
• Si tens un servei d’ftp, et puc enviar arxius de treball (en format GIMP o similar i a més resolució) a fi que tu puguis fer les teves pròpies modificacions més endavant.

Inconvenients

• No és un servei per a empreses. Si com a empresa estàs interessat en quelcom semblant, parlem-ne (raimon arrova imatgedart punt com).
• Pots provar d’imprimir-ho, però el que t’entregaré no està pensat per a això, per qüestions de resolució i gestió de color.
• No és un servei de creació amb revisions. Tu m’envies la foto i m’expliques què t’agradaria. Jo hi treballo i t’envio el resultat que crec que més t’agradarà.

Procediment

1. m’envies un mail amb una fotografia adjunta, allò que t’agradaria que fes amb ella, i l’amplada i l’alçada en píxels de la pantalla on ho vols utilitzar
2. jo et responc, et demano aclariments si s’escau, i t’especifico una forma de pagament
3. així que he rebut el pagament, m’hi poso a treballar
4. preparo les imatges per a la mida de la teva pantalla i t’ho envio

Observacions

• Com més resolució tinguin les imatges que m’envïis, millor. Dóna més joc.
• Mira que la fotografia t’agradi com més millor. Per a miracles, a Lourdes.
• Bé, ja se me n’aniran acudint més…

Un company feia èmfasi en els dos articles de Salvador Sostres, abans i després de la manifestació:

• No aniré a la mani
• Després de la pantomima

He de dir que sí que té bastanta raó. Però de poc serveix la raó que té ara si la seva solució al que ell anomena l’analfabet del Montilla és el líder de barbacoes convergents que representa en Mas. Fixeu-vos-hi i veureu que en Mas parla com un líder de barbacoes, el típic fantasma amb ulleres de sol que arriba a una barbacoa una hora tard, amb un Golf o un cotxe semblant, l’ondulació immaculada dels seus cabells, i fa notar a tothom que ha arribat amb els seus crits i frases prestadores d’importància.

mireu què us dic, escolteu-me

El Sr. Mas sempre utilitza crosses retòriques d’aquesta mena, la mena d’expressions que, si haguéssim nascut ahir ens farien pensar que, vaja, aquest home ja deu tenir els seus cinquanta anys i sap de què va la vida. Potser que li pari atenció quan la reclama tot dient mireu què us dic o escolteu-me. Després, com desinteressadament però decidida, s’acosta allà on estan fent la carn, allà on la gent treballa de debò -recordeu que érem a una barbacoa-, i fa la temptativa de rigor de fer manifest que, en el tema de la carn i el foc, ell també sap de què parla. Els qui fan la carn, sense deixar de fer la seva feina, se l’escolten tímidament, donant-li la raó, però sense trobar en les seves paraules res que ells ja no sabessin o que tingui una punta de sentit. Segur que heu vist algun cop aquest perfil de líder de barbacoes -o calçotades, que per al cas és el mateix. Quan veu que tot està lligat i ben controlat i amb la seguretat que és gràcies a ell que les coses són de tal manera, es retira elegant i es dirigeix cap al redol de noies, o senyores, a explicar acudits i anècdotes tot pensant-se que la gràcia que fa és proporcional al volum del seu to de veu.

Bé, doncs això és el que ofereix el líder del principal grup de l’oposició, desenvolupar satisfactòriament la coreografia de ser un líder de barbacoes en aquest país de fireta, com bé diu el Sr. Sostres, que és Catalunya. I tots estem molt contents de les diverses opcions manifestament solvents que ens ofereix l’arc parlamentari per a votar, i evidentment també pel fet que el Sr. Sostres tingui la seva.

Des de l’honestedat que més o menys tots podem trobar enterrada a les nostres entranyes, però, és obvi que el senyor Sostres no és més que una altra bestiola renegada que s’arrossega també tallant fusta dels arbres ja caiguts, com tant habitual és per aquests tocoms, que no té cap interès que Catalunya deixi de ser un país de fireta, no fotem, que si no fos així no vendria el seu salmó fumat ni el seu càtering de merda per a festes i recepcions de merda. Quan Convergència guanyi, el sr. Sostres tornarà a dedicar-se a escriure els seus insofribles articles d’amor, missògins, classistes o de qualsevol mena que no impliqui posar de manifest la decrepitud, també, de Convergència, i de tota la classe social que representa. Només algú que escriu tant bé com el senyor Sostres es pot permetre el luxe de no merèixer ni una engruna de credibilitat.

Polítics, no cal que us n’aneu a la merda, perquè ja hi sou i en efecte representeu satisfactòriament la societat que us ha escollit. Només en un país de merda com el nostre donem crèdit a qui no té credibilitat. Vaja, el problema de les subprimes, vés per on.