Fonaments de …

Quan faig les meves classes, de qualsevol matèria, sigui introducció a la informàtica o a l’edició tridimensional, em plantejo que hi ha alguns blocs temàtics o conceptes que són fonaments. És a dir coses que cal saber abans que qualsevol altra cosa. És habitual també que quan ensenyo aquests fonaments els meus alumnes posin cara d’estranyesa i com tenint la sensació que allò que explico no va per ells. El consol no ve fins més tard quan s’adonen que sí que anava per ells, i com sempre passa, uns hauran pogut/volgut escoltar millor que altres .

De manera semblant em vaig plantejar el que calia fer en el xassis del meu Dyane. El meu Dyane és una entitat que per ara no existeix com a cotxe, sinó com a conjunt limitat de peces d’un cotxe, susceptibles d’ésser muntades. En Quim m’hi ajuda. En Quim té moltes virtuts pel que a la reconstrucció i reparació de Dyanes es refereix, però és perillosament optimista en els temps i els esforços que en cada cosa cal invertir.

El xassis era una d’aquestes coses. Es tractava de donar-li uns brotxassos. Però bé, entre que amb uns pocs brotxassos no n’hi ha prou, la meva deformació professional pictòrica i aquesta consideració del xassis com el fonament de la resta del cotxe, en el qual valia la pena, ni que fos simbòlicament, posar-hi totes les atencions possibles, el quest es va acabar convertint en dues mans de pintura curosament repartides per cada banda del xassis, i fins i tot una tercera en algunes parts. Tot això, evidentment, després d’haver rascat a consciència amb un raspall de pues la superfície del xassis. En total ben bé entre 15 i 20 hores de feina.

Aquestes dues fotos mostren la part posterior del xassis. Allà on veieu els dos braços finals units per una banda extrema és on descansa la caixa de la carrosseria de la furgoneta. La cavitat en forma de casa senyorial al revés que veieu practicada sobre la planxa del xassis és la part on es subjecten els cinturons de seguretat dels passatgers del davant. Els passatgers de darrere, òbviament, no en tenen!

Doncs bé, quan el meu cotxe encara estava sencer, aquesta planxa superior del xassis s’havia anat deteriorant força, sobretot a la part de davant, a causa de les filtracions d’aigua que amb el temps havien anat podrint el metall. Un individu expert en aquesta mena de coses va deixar el meu xassis pràcticament com una joia d’artesania, i per un preu no del tot econòmic cosa que, tractant-se d’un xassis, pot despertar més d’una i de dues suspicàcies, o no.

Però bé, ara ja tinc un xassis com Déu mana on muntar un cotxe. I això, segons en Quim, no és poca cosa.