Comencem pel principi: mai m’ha agradat massa disfressar-me. Com tothom de petit, i fins i tot encara, he flirtejat amb la fantasia de ser algú que no ets i, en aquesta fantasia la roba i l’aspecte del bust propi hi juga un paper cosmètic -mai més ben dit- imprescindible. Però no, jo sóc dels típics amargats que per Carnestoltes no es disfressen, i a qui les noies divertides miren amb una mirada condescendent com per dir, pobre, és que no es disfressa, mentre elles van de bruixes, de perdolaires, d’executives o de qualsevol altra cosa.

Poster campanya STARS

Per això m’ha agradat veure al reader aquest article que parla de l’Students Teaching Against Racism, STARS, un grup d’estudiants de la Universitat d’Ohio, que han fet una campanya de cara al Halloween contra un cert tipus de disfressa molt arrelada, la de fer-ho de japonès o de gaiter escocès. Aquest tipus de disfressa té una càrrega important, quan no de racisme, de banalització i simplificació dels trets distintius d’una cultura. Deixant de banda el fet que, si no m’agrada disfressar-me, menys em ve de gust encara fer-ho en una data artificial a la nostra societat com és per Tots Sants, des d’aquella perspectiva disfressar-se ja no és tan mentalment alliberador i antisistèmic com potser algú s’havia pensat.

Quan argumento perquè no veig la gràcia a disfressar-me, la rèplica sempre pren la forma del valor de l’excepcionalitat del que només es fa un dia a l’any, i com un acte intrínsecament alliberador. Davant d’això no he pogut evitar pensar, o manifestar en alguns casos, que si tan alliberador resulta disfressar-se em semblaria més lògic anar cada dia caracteritzat com una bruixa o el robot del Mago de Oz. Sincerament, una tres-cents seixanta-cinquena part de qualsevol cosa em sembla un número negligible que no significa res. I és que al cap i a la fi disfressar-se per Carnestoltes (o per Tots Sants, el fet és el mateix) no em sembla gaire diferent de qualsevol altra convenció cristiana d’entre totes les que hem heretat. Per tant jo calmaria els ànims a l’hora de reivindicar el Carnestoltes com una zona temporalment autònoma al marge del pes dels bons costums, perquè segons com es miri tot el que fa és posar en evidència com en són de vigents. Com és de vigent el que s’entén per bons costums que només trencarem en una fracció negligible de tots els dies de l’any i, de pas, com en són també tots els estigmes i etiquetes sobre el món que, des de la societat occidental, postmoderna i consumista que som, ens hem anat permetent de posar sobre tot allò que ens semblava conèixer, talment com si fossim en un safari i veiéssim una tribu de negres cuinant a l’olla, a foc lent i fent xup xup, un explorador amb barret.

Ahir o abans d’ahir es va publicar l’Inscape 0.47. Aquesta nova versió de l’aplicació d’edició vectorial per excel·lència en el context del programari lliure ve amb diverses novetats rellevants. De fet, com que el ritme de publicacions d’Inkcape és més aviat lent, cada nova versió és molt esperada ja que il·lustra el pas inexorable cap a satisfer tot allò a què estàvem acostumats en altres programes com Adobre Illustrator, Macromedia Freehand o Corel Draw. Podeu veure la llista completa de novetats aquí, i descarregar-lo d’aquí.

Si encara no coneixeu Inkscape, heu de saber que és un programa molt versàtil i amb mil i una aplicacions (com qualsevol programa ben dissenyat i ben utilitzat…), i en podeu veure un ús virtuosíssim en aquest dibuix -perquè és un dibuix.

Els usuaris de GNU/Linux ens trobem per ara amb la circumstància que no hi ha binaris directament descarregables. Per instal·lar el programa cal compilar-lo directament des de les fonts. A causa de les moltes dependències que té aquest programa, fer això no és una tasca trivial. Al wiki he inclòs (Compilació d’Inscape 0.47 a Debian Lenny) alguns enllaços i correccions que ens guiaran en aquests passos.

Algunes de les novetats que incorpora aquesta versió i que considero més rellevants són:

• Ja comptem amb una goma d’esborrar camins, que és útil sobretot per als traços de cal·ligrafia. Prèviament, per esborrar seccions d’un camí havíem de crear el camí en qüestió, després crear un nou camí que cobrís les parts a esborrar del primer, i després fer una operació de resta entre tots dos.
• Tenim a la nostra disposició força efectes de camí que ens en permeten una edició no destructiva. Uns tenen més utilitat que altres, però són interessants, per exemple, el creador de fractals, el deformador de la caixa contenidora, l’interpolador de formes o l’intèrpret de nusos en els camins.
• Millores en la importació/exportació de PDF, PS i EPS, juntament amb altres millores o incorporacions en eines d’importació i exportació,
• La funcionalitat de desat automàtic cada cert temps del document en què estem treballant, a fi de poder recuperar la informació en cas que el programa falli,
• També tenim millores en la interfície. Entre d’altres, particularment interessant és el fet que per fi podem previsualitzar el tamany real en pantalla de les nostres creacions. A les preferències trobarem una mena de regle que podem ajustar perquè un objecte que mesura 10 cm, per exemple, mesuri també 10 cm a la nostra pantalla quan tinguem la visualització al 100%. També s’han reordenat altres opcions a les preferències del document (les que apareixen prement Ctrl+Shift+D) amb criteris més lògics.
• Ara podem generar bitmaps d’allò que estem editant a Inkscape a la resolució que vulguem. Abans es generaven a 90 dpi, resolució del tot insuficient per a qualsevol treball imprès o de certa precisió.
• El portapapers ara es comporta de manera integrada amb el sistema. Abans, per poder copiar quelcom de la finestra d’un document per enganxar-ho dins la finestra d’un altre document, el de destí havia d’haver estat obert des de la finestra del d’origen.
• Ara, a més, podem canviar l’idioma de la interfície ràpidament, sense haver de fer coses que segurament pocs usuaris de Windows -crec que era el sistema operatiu més afectat per aquesta circumstància- estan disposats a fer.

Segur que hi ha més coses que destacaria i que encara he de descobrir. Espero no trobar-me’n cap digna de ser destacada negativament. Fins ara les versions oficials d’Inkscape encara no m’han decebut. Que el gaudiu!