Comencem pel principi: mai m’ha agradat massa disfressar-me. Com tothom de petit, i fins i tot encara, he flirtejat amb la fantasia de ser algú que no ets i, en aquesta fantasia la roba i l’aspecte del bust propi hi juga un paper cosmètic -mai més ben dit- imprescindible. Però no, jo sóc dels típics amargats que per Carnestoltes no es disfressen, i a qui les noies divertides miren amb una mirada condescendent com per dir, pobre, és que no es disfressa, mentre elles van de bruixes, de perdolaires, d’executives o de qualsevol altra cosa.

Poster campanya STARS

Per això m’ha agradat veure al reader aquest article que parla de l’Students Teaching Against Racism, STARS, un grup d’estudiants de la Universitat d’Ohio, que han fet una campanya de cara al Halloween contra un cert tipus de disfressa molt arrelada, la de fer-ho de japonès o de gaiter escocès. Aquest tipus de disfressa té una càrrega important, quan no de racisme, de banalització i simplificació dels trets distintius d’una cultura. Deixant de banda el fet que, si no m’agrada disfressar-me, menys em ve de gust encara fer-ho en una data artificial a la nostra societat com és per Tots Sants, des d’aquella perspectiva disfressar-se ja no és tan mentalment alliberador i antisistèmic com potser algú s’havia pensat.

Quan argumento perquè no veig la gràcia a disfressar-me, la rèplica sempre pren la forma del valor de l’excepcionalitat del que només es fa un dia a l’any, i com un acte intrínsecament alliberador. Davant d’això no he pogut evitar pensar, o manifestar en alguns casos, que si tan alliberador resulta disfressar-se em semblaria més lògic anar cada dia caracteritzat com una bruixa o el robot del Mago de Oz. Sincerament, una tres-cents seixanta-cinquena part de qualsevol cosa em sembla un número negligible que no significa res. I és que al cap i a la fi disfressar-se per Carnestoltes (o per Tots Sants, el fet és el mateix) no em sembla gaire diferent de qualsevol altra convenció cristiana d’entre totes les que hem heretat. Per tant jo calmaria els ànims a l’hora de reivindicar el Carnestoltes com una zona temporalment autònoma al marge del pes dels bons costums, perquè segons com es miri tot el que fa és posar en evidència com en són de vigents. Com és de vigent el que s’entén per bons costums que només trencarem en una fracció negligible de tots els dies de l’any i, de pas, com en són també tots els estigmes i etiquetes sobre el món que, des de la societat occidental, postmoderna i consumista que som, ens hem anat permetent de posar sobre tot allò que ens semblava conèixer, talment com si fossim en un safari i veiéssim una tribu de negres cuinant a l’olla, a foc lent i fent xup xup, un explorador amb barret.

Doncs això,

que busco companya de pis, en principi acabat amb A, en femení, tot i que no descarto tampoc viure amb algú del meu mateix sexe… només que posats a triar, prefereixo començar per les noies. Evidentment . Estic pensant en una persona en principi d’entre 25 i 35 anys; no em tanco a altres opcions però per aquí anirien els tiros.

El pis és al barri de Sant Antoni, escandalosament cèntric, a 10-20 minuts caminant de Plaça Catalunya i Plaça d’Espanya..

• transport: amb tres línies de metro a 4 mansanes la més llunyana i a uns 100 metres la més propera.
• llum: l’habitació en lloguer rep llum natural durant tot l’any, i sol directe a les tardes d’estiu.
• superfície: l’habitació té uns 11,5 metres quadrats de superfície.
• mobles: hi ha un armari de fons, força gros, amb calaixos i barra per a penjar la roba. També una taula tipus escriptori d’Ikea i un llit individual (encara que a la foto se’n vegin dos)
• accés a internet: a l’habitació hi ha cable ethernet per a poder-lo endollar directament a l’ordinador.
• acabats del pis: són senzills, i si vols viure envoltat de luxe potser no és el teu lloc .
• preu: 350 euros mensuals amb despeses de llum, aigua, gas i internet+trucades locals incloses. Personalment sóc partidari de compartir també despeses d’alimentació, tal com he fet sempre, però si fos el cas ja ho pactaríem.

Imatge panoràmica de l'habitació

Imatge panoràmica de la sala

Us informo dels tallers i les xerrades sobre Blender que, a data d’avui, tinc l’honor i la sort de comptar entre les meves activitats professionals. Treballarem preferentment amb la versió 2.5 del programa, tot i que pel fet que encara no és del tot madura ens podem veure obligats a utilitzar la versió 2.49b en casos com el del taller d’efectes especials i postproducció. El programa dels cursos introductoris és l’habitual, és a dir una introducció als conceptes bàsics del 3D i com els abordem en Blender:

• Contextualització social i tecnològica de Blender i introducció a la interfície
• Introducció a les eines de modelatge
• Introducció a la il·luminació i els materials
• Introducció a l’animació

Per ordre cronològic:

Centre Cívic Ribera Baixa, El Prat de Llobregat

Taller introductori a Blender de 16 hores de durada.

• Inici el dia 5 d’abril. 8 sessions, finalització el 7 de juny.
• Cada dimarts de 18.30 a 20.30 h
• Preu: 42 €
• Més informació aquí.

Cibernàrium, Barcelona Activa

3 sessions introductòries a Blender, de 4 hores de durada cada una.

• Dies 11, 13 i 15 d’abril, de 16 a 20h.
• Taller gratuït
• Més informació aquí.

Blender per a la representació arquitectònica

Xerrada en el marc del festival Festimatge de Calella, i la secció Blendercat dedicada a la creació 3D.

• Dia 19 d’abril al matí, horari per confirmar.
• Oferiré una visió general sobre les possibilitats de Blender per a la representació arquitectònica, així com dels processos i eines auxiliars implicats i més rellevants.
• Més informació aquí.

Efectes especials i postproducció amb Blender

Taller de 8 hores en el marc del festival Festimatge de Calella, i la secció Blendercat dedicada a la creació 3D.

Per fer aquest taller és més que recomanable tenir familiaritat amb el programa. Tenir els coneixements dels cursos introductoris i una mica de pràctica per compte propi hauria de ser suficient per seguir-lo.

• Dia 20 d’abril, 4 hores al matí i 4 hores a la tarda, horari per confirmar
• Treballarem principalment les possibilitats del compositor de video i l’edició avançada de paràmetres d’animació en objectes convencionals, o en d’altres més específics com els sistemes de partícules i les simulacions físiques.

Laboratori Mèdia de la Facultat de Belles Arts de la UB

• Curs introductori de 20 h. de durada.
• Dies 10, 11, 12, 17 i 18 de maig, de 15 a 19h.
• Preu: 90 €
• Convalidació per 2 crèdits de lliure elecció per a estudiants de la UB de pla antic.
• Més informació aquí. Encara que la informació de l’enllaç sigui en castellà, el curs s’impartirà principalment en català. Des del meu punt de vista, la llengua catalana no hauria de ser un problema per a ningú a Catalunya. Si l’alumne té dificultats amb aquest idioma, faré el possible per ajudar-lo a comprendre’l. El que no faré és caure en la trampa d’un bilingüisme mal entès.

Doncs això. Una mica com un polvo innecessàriament curt, del qual es podria haver tret molt més de suc. Ahir en vaig veure el primer episodi i, sabut d’entrada el que es podia esperar d’un telefilm amb pretensions, em va produir bones expectatives. Però quan d’una cosa que dura tres hores no te n’agrada la meitat i dins aquesta part hi ha el desenllaç, bé, no cal dir gaire més.

La recreació de l’Edat Mitjana i el que ens n’ha arribat d’ella -com el cinturó de castedat i la suposada foscor de l’esperit que imperava en aquells anys, que la història o alguns qüestionen- és sempre un mite que, recreat amb uns mínims de dignitat, em fascina, per molt qüestionables que em semblin els valors o l’origen d’aquest imaginari. Aquesta èpica, aquesta entrega de tot un poble a uns personatges heroics, semidivins per tant, em sembla d’un potencial estètic difícil d’igualar per altres conflictes clàssics. La primera part d’Ermessenda crec que satisfeia les expectatives cinematogràfiques per a aquest mite. Traïcions i declaracions de fidelitat, una mica de nuesa dels adustos cossos medievals -les noies eternament adolescents-, i una guerra contra un món inabastable, contínuament amenaçat i mesell sota el tro imminent del déu cristià. I evidentment els castells bastits sobre les muntanyes entre uns boscos com la Primavera d’Arda.

Això no treu com m’incomoda el to estranyament teatral en certs moments; i dic estranyament perquè un punt de sobreactuació no m’hauria semblat fora de lloc. Però en aquest cas ho hauríeu d’haver fet més clàssic. Julio Manrique no pot parlar com si sortís del bar la Masia de fer unes canyes amb els seus amics del Raval després que Laia Marull li ensenyi com interpretar Shakespeare. I tots dos em semblen actors prou correctes. És l’exemple per il·lustrar que això de la dona més poderosa de Catalunya no us ho vau acabar de creure, encara que de creient no calgui ser-ne gaire per saber que, de DVDs, algun en vendreu. És que si dramàticament funcionés, d’acord, però aquí no ha funcionat.

No només m’empipen els detalls interpretatius. Encara que és principalment la segona part de la producció, narrativament plana, la que em fa preguntar-me on és la dona que va governar Catalunya amb mà de ferro que tanta il·lusió em feia veure (segons la promesa de TV3), tot el metratge sencer està discretament minat d’aquells detalls que fa vergonya aliena veure. I encara més si està pagat amb els meus diners, tot sigui dit de passada…

Calia el fos a blanc des de les imatges finals de Sant Miquel de Cuixà poc després de morir Oliba? calien les gratuïtes animacions dels títols de situació? Calia escatimar atreviment i èpica en la careta principal de la producció, amb les lletres de la protagonista, resultant en una cosa fada que flirteja en semblança amb qualsevol baix pressupost de finals dels dels noranta? els recursos creatius de què TV3 fa gala, per exemple, al 3XL, no podien haver ajudat a fer uns careta amb una mica més de presència, o més coherent amb la pictòricament prou aconseguida careta d’Ermessenda asseguda a la trona? Coi, si jugues a fet i a amagar, com a mínim corre una mica!

S’acaba la pel·lícula i els títols de crèdit semblen els del trenta minuts. A vegades tinc la sensació que els telefilms fugen intencionadament de semblar tan ben fets com el cinema. No sé, és com si hi hagués un acord tàcit per fer les coses més cutres, que no hi hagués manera de comparar-ho. Però és que clar, com que ara ja quasi no veig cinema -per moltes raons- i poc la tele -per moltes altres també, només sóc un humil i fidel seguidor de sèries com La Riera, Ventdelpla o les pijes i tontes del cul de les Infidels- veig les coses que fa la gent sense nom ni diners a Internet i em dóna la sensació que la indústria audiovisual ja no sap a quina lliga juga.

O potser sóc jo que ja no ho sé, i que a la fira de les produccions audiovisuals segons el model vigent quasi fins avui, el millor ja està triat. Entendre els valors dels clàssics no és només promoure adaptacions estranyes de Shakespeare per directors gal·làctics al TNC, que segurament mai aniré a veure. Ni l’ofici del cinema clàssic es pot reduir a un còctel prefabricat, reprografiable sense cap intervenció del talent (sigui de la mena que sigui aquest). Per a quantes produccions més es necessita fer rendible la recepta del Serrallonga?

És que l’heu fet massa ràpid.

NOTA (a 5 de febrer de 2011): La presentació comentada més avall es refereix al dia 15 de gener. No obstant, l’exposició romandrà a la Casa Orlandai durant tot el febrer, a les plantes primera i segona del centre (c/ Jaume Piquet nº 23, al costat mateix de la parada de FGC de Sarrià.

Com a conclusió al projecte d’investigació que he estat desenvolupant els darrers mesos sota l’epígraf de “Recerca i creació amb eines de programari lliure”, aquest dissabte a les 11 del matí faré una petita sessió de presentació dels diversos aspectes del projecte, coincidint amb el muntatge de l’exposició al llarg de les tres plantes de la Casa mostrant alguns resultats visibles del projecte. Si t’interessa saber com està fet tot això, t’hi espero!

Nota: podeu veure el recull de documentació generada sobre al projecte al wiki.

Tot confiant que el fet de veure-ho aquí no impedeixi venir a veure l’exposició -el que podeu veure en pantalla difícilment és equiparable a la resolució i l’acabat d’una impressió fotogràfica com la que pretenc fer- us penjo aquí acompanyades de breus explicacions i crèdits (en el cas de les imatges que no he fet jo, o que no he fet completament jo) les imatges que també podreu veure exposades. Espero que us agradi!

Eines de creació computacional

Aquest títol engloba les eines creatives que es basen bé en l’ús de l’atzar, en seqüències de llenguatges de programació o una mica en totes dues coses per a fer diverses composicions visuals:

Creació simulant un camp d’arbres fruiters a la depressió central catalana durant l’hivern, basada en el codi Misty solitude de cheezcake i creada amb Context Free Design Grammar.

Obra/codi Dried plant, creada per jls amb Context Free Design Grammar.

Obra/codi SwitchingIFS, creada també per jls amb Context Free Design Grammar. Variació AAM.

Composició recursiva de subdivisió de quadrats amb Context Free Design Grammar.

Composició fractal, popularment anomenada ou de drac, creada a partir d’aquestes instruccions i amb el programa Apophysis.

Composició en mosaic de diverses imatges generades mitjançant el programa IOGraphic per al monitoreig gràfic del cursor.

Intèrprets d’escenes 3D i clústers de procés i càlcul

Composició d’unes heures creades sobre una base de cubs generats amb StructureSynth (una variació 3D de CFDG) mitjançant el programa IvyGenerator, editat amb Blender i renderitzat amb Yafaray.

Creació feta amb POVRay utilitzant els fitxers i el sistema proveït per Jaime Vives Piqueres dins el seu projecte Tierra. Es tracta d’un conjunt de presets i paràmetres pseudoaleatoris que permeten generar amb relativa facilitat múltiples paisatges diferents. Després d’unes quantes proves, vaig arribar a aquest resultat.

Creació feta de manera més genuïna per mi, amb POVRay, partint dels coneixements adquirits i de la consulta de la documentació oficial. Està inspirat en el paisatge pirinenc, quan surt el sol a les tardes d’estiu després de la pluja o d’un dia gris.

Comparativa de dues imatges diferents de la mateixa escena. La primera està renderitzada utilitzant LuxRender, en un clúster d’una dotzena d’ordinadors a la Casa Orlandai. Va trigar unes 5 hores a arribar a aquest resultat, en una imatge de 1632 x 1224 pixels. La segona està renderitzada amb Yafaray, i va trigar un nombre d’hores similar (entre 2 i 5) però en un sol ordinador.

Res de missatges cursis. Res de coloraines i guarniments estúpids. Res de consumisme. Res de reïvindicacions que caldria fer cada dia de l’any. Una creació feta amb Blender i postproducció amb After Effects que és una il·lustració sòbria i elegant d’un mite, que com tants altres mites de la nostra civilització, hi són perquè la nostra ment pugui estar prou poblada, per defecte, de coses interessants en què pensar i sobre les quals poder crear i reflexionar.

La música és una versió de la cançó Hallelujah interpretada per Chris Botti. Thread a Blenderartists i pàgina del creador. Font: Blendernation.

Potser ja vaig comentar en algun altre post que aquests darrers mesos hauré estat molt ocupat en el Projecte de recerca i creació amb eines de programari lliure, desenvolupat amb el suport del CoNCA i de la Casa Orlandai.

Publico un primer tutorial/visió general sobre el programari Animata, que serveix per a crear i animar titelles digitals i que és un dels meus focus d’estudi. Podeu veure tota la informació recollida fins ara i la documentació generada a la pàgina del wiki; si voleu estar-ne al corrent us suggereixo visitar-la de tant en tant i fer clic al botó canvis recents per a poder-los visualitzar.

Ja aviso que és el primer videotutorial que faig, per tant segur que em queda molt per millorar a nivell de com m’explico i com estructuro el contingut. Observareu també que hi ha una mica de retard de les imatges respecte la veu, coses de la captura en temps real.

Normalment em fa força vergonya veure’m filmat, i aquest cas no és una excepció. Si a això hi sumem el meu anglès i els problemes de comunicació derivats, el còctel és explosiu, però no volia deixar de compartir-ho amb vosaltres. Podeu veure la resta d’informacions post-conference aquí.

Aquesta entrada és per recollir els cursos de Blender que impartiré i tinc programats fins a final de 2010.

Curs avançat de Blender

Atenció perquè ho torno a intentar amb el curs avançat de Blender, on treballarem aspectes que sovint els meus alumnes demanen i que, ja que les hores no donen més de si, no podem treballar als cursos bàsics de 20 h. Aquest curs avançat és el que es celebra a Telenoika i les dades del qual trobareu llistades més avall.

Dins el programa del curs avançat, treballarem per dies aproximadament els següents temes:

1r dia:
Ús de les corbes d’animació en els seus diversos aspectes:

• transformacions en l’espai
• canvi de paràmetres dels objectes (òptics, cromàtics, etc.)
• Altres

2n dia:
Ús bàsic de les eines d’edició no linial i de composició de vídeo

• El seqüenciador
• El compositor de nodes

3r dia:
Aspectes avançats dels materials:

• corbes d’animamció aplicades a material
• UV unwrapping i UV mapping
• materials a partir de nodes i/o altres

4t dia:
Ús de sistemes de partícules

5è dia:
Simulacions físiques:

• Simulacions de fluids
• Simulacions de cossos rígids
• Altres simulacions (fum, softbodies, mecàniques, etc.)

Treballarem principalment amb la versió 2.5 però ens recolzarem en la versió estable actualment 2.49b per a algunes qüestions puntuals.

Sumari dels cursos programats, ordenats per data d’inici:

nota per als usuaris d’Apple: és recomanable (però no imprescindible) que reviseu i tingueu controlades les configuracions del sistema i d’escriptori que impliquen les tecles (Shift/Ctrl/Alt) + clic de rodeta o botó dret del ratolí, així com amb la tecla F12 i potser encara alguna altra. Blender i MacOSX es barallen sovint per la coincidència de dreceres de teclat i/o ratolí entre tots dos. Normalment, a banda de canviar les configuracions de Blender o del sistema, hi ha altres possibilitats per resoldre aquest tema, però en tot cas estar al corrent d’aquesta qüestió pot ajudar a resoldre més fàcilment qüestions amb què ens puguem trobar a classe. També pot ser interessant que investigueu com accedir al vostre directori d’usuari i/o de les preferències dels programes, de cara a altres aspectes que veurem.

En cas que porteu el vostre propi ordinador, mireu de fer-ho amb el programa ja instal·lat des de casa; si teniu alguna dificultat, sigui en GNU/Linux, Apple o Windows, l’abordarem a la primera classe. Sapigueu per altra banda que Blender és un programa que es sol poder executar des de la carpeta descomprimida, sense necessitat de completar cap procés d’instal·lació, i que el podeu descarregar gratuïtament i lliure des de http://www.blender.org .

Introducció a Blender i al 3D, Casa Orlandai

• lloc: Casa Orlandai, davant l’estació de Sarrià de FGC, a 10 minuts de plaça Catalunya. http://www.casaorlandai.cat tel. 93 252 42 62
• dates: 30 de novembre i 2, 13, 14, 15, 16, i 20, 21, 22 i 23 de desembre, de 19 a 21h.
• preu: 82,80 €
• observacions: inscripcions fins el dia 25 de novembre de 2010. L’aula està equipada amb un ordinador per persona, i treballarem amb la versió 2.5 del programa i potser només puntualment amb la versió 2.49b per mostrar algun aspecte particular.

Curs avançat de Blender a Telenoika

• lloc: Associació Cultural Telenoika, carrer de la Riereta, nº5, barri del Raval. Metro Liceu, Paral·lel i Sant Antoni i Universitat. http://www.telenoika.net
• dates: 1, 2, 3, 9 i 10 de desembre, de 18 a 22h. El dia 2 de desembre està encara pendent de confirmació i podria haver-se de traslladar a un altre dia.
• preu: 50 €
• observacions: cada alumne ha de portar un ordinador portàtil, i un ratolí. Pot ser interessant, encara que en absolut imprescindible, portar un teclat numèric USB en cas que el teclat del vostre ordinador no en tingui i/o que tingueu intenció de comprar-vos-en un.

Taller de Blender al Laboratori Mèdia

• lloc: Laboratori Mèdia de la Facultat de Belles Arts de la UB, aulari Florensa, Campus Sud Zona Universitària. Tram, Metro i molts autobusos. http://www.lab-media.net
• dates: 14, 15, 16, 21 i 22 de desembre, de 10 a 14h.
• preu: 90 €
• observacions: Tot i que al Labmèdia hi ha ordinadors per a la realització dels exercicis del curs, és interessant que porteu el vostre ordinador portàtil si en teniu. Durant força temps he estat habituat a impartir la classe de manera particionada entre sessió teòrica i pràctiques llargues amb els ordinadors del Labmèdia, però ja que cada vegada més persones tenen ordinador portàtil, aquesta necessitat es va desdibuixant.

Fa pocs dies vaig assabentar-me que m’han concedit la subvenció al projecte que vaig presentar durant el mes de juny a la convocatòria de Beques a la recerca i a la creació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, CoNCA.

El projecte que presentava és el del títol d’aquest post. Es tracta d’un projecte d’investigació, sobretot, i només de manera secundària de creació, sobre les eines disponibles per a la creació visual en tres camps diferenciats. Podeu veure’n de manera completa al wiki tots els detalls de desenvolupament i documentació, però us explico breument de què va a continuació:

• L’animació de titelles digitals. Sota aquest títol englobo l’estudi de les possibilitats d’interacció entre el programari Animata, que serveix per confeccionar i animar titelles en temps real, i altres eines, com PureData, que permetin enviar al primer instruccions de moviment o d’altra mena a partir d’entrades de senyal d’imatge o so.
• Les eines de creació computacional. Si sabeu què són els fractals, probablement estareu també assabentats que en l’entorn informàtic hi ha una pila d’eines molt directament relacionades amb les matemàtiques i la geometria que serveixen per crear composicions gràfiques en què la mà de l’home hi té una part diríem que testimonial. Si no sabeu què són els fractals, explicaré simplement que els ordinadors són capaços de fer composicions gràfiques molt complexes i, fins i tot, molt riques plàsticament, només atenent a unes funcions i valors d’entrada que ells s’encarreguen de computar. Així, bàsicament, del que tracta aquesta part del projecte, és la investigació d’eines de creació gràfica en què l’home hi té una part d’aprovació però no d’execució pròpiament dita.
• Intèrprets d’escenes 3D i clústers de procés i càlcul. Els programes de 3D, Blender, 3D Studio Max, Lightwave, Cinema 4D, Maya i molts altres podríem dir que són raonablement coneguts. El que no és tant conegut és com n’és d’habitual utilitzar altres programes externs per a crear imatges de composicions que hem elaborat amb aquests primers programes. Són el que anomenem renderers, programes que s’encarreguen únicament de calcular una imatge resultant, atenent a geometria, il·luminació i materials. L’ús d’aquests programes no sempre és del tot senzill, i si a això hi sumem la possibilitat d’ajuntar en xarxa diversos ordinadors per a col·laborar en un sol càlcul, tot es complica encara més. Aquest context, doncs, és el que es pretén investigar.

Tot el projecte es centra en eines de programari lliure per dues raons. La primera és la militància ideològica. La segona és el fet que pel fet de ser de programari lliure aquestes eines no sempre tenen una base de documentació unificada i/o destinada a usuaris finals. I un dels propòsits del projecte, a més a més del d’aprendre com funcionen aquestes diverses eines, és documentar-ne tant el procés d’instal·lació com el d’ús. Seguiu el wiki (a l’RSS del qual us podeu subscriure) per estar al corrent de les actualitzacions que hi aniré fent.

Per cert, aquest projecte el realitzo en residència a la Casa Orlandai. Això vol dir que compto amb les instal·lacions informàtiques d’aquest centre cívic per a anar experimentant amb diversos setups de sistemes operatius i programes, i amb el ben entès que en algun moment de final d’any hi haurà alguna mena d’exposició o presentació pública dels resultats del projecte, i que les eines informàtiques i la documentació generada estaran a punt per a les sinèrgies que puguin sorgir amb nous projectes, meus propis o d’altra gent.