Fa uns mesos, en aquestes pàgines vaig proposar una endevinalla que consistia a saber a quina cançó pertanyia una lletra directament traduïda de l’anglès amb el traductor de Google. Avui ho farem al revés. Us poso la traducció de Google a l’anglès d’una cançó que en realitat sol ser cantada en un idioma que deixarem en la incògnita. Us poso un parell d’extractes de la cançó/traducció i heu d’endevinar quina és. Sort!

extracte 1:

From large to me again the same thing happen
but it was hard much earlier.

extracte 2:

They say there’s good bad,
say there are more or less
say there is one thing to keep
and not many have.

Què millor que proposar un repte, un petit joc, a tots aquells que comencin o continuïn el dia amb la lectura del meu blog? Res, evidentment. Aquí ve:

Aquesta tempesta de llamps
Aquesta ona de marea
Aquesta allau, jo no tinc por.
Anem, anem ningú et pot veure intentar-ho.

Aquesta és la traducció al català d’un tros d’una cançó, utilitzant el traductor de Google, així, tal qual. La qualitat (poca o molta) o particularitat de la traducció és part de la gràcia del joc. Sabeu quina cançó és?

• Si ho sabeu i ja la coneixíeu, guanyareu el premi que significa tornar a tenir ganes d’escoltar-la.
• Si ho esbrineu i no la coneixíeu, no us deixarà indiferents. Això també és un premi.

Em sabria greu donar publicitat gratuita a un indesitjable. Fa temps, però, que tinc una pestanya oberta amb la pàgina d’en Jorge Juan, que deia presentar-se a l’alcaldia de València, i acabo indultant-la de tancar-la perquè passi a millor vida ja que a la pàgina no se li pot negar certa gràcia.

No resulten tan convincents -o potser a un l’acaben de convèncer que tot plegat és una pantomima ben orquestrada- els vídeos on apareix el tal Jorge Juan, molt impostat i amb una falta d’acting evident. El cas, però, no té més. L’important és que visitant-la, potser riureu -o no-, i que ara ja puc tancar la pestanya.

L’amic Miquel em va animar ahir a escriure un post sobre el Tour de França, ja que jo li vaig comentar que tenia temptacions de fer-ho i tirar així per terra tots els seus raonaments pro-touristes. També és cert que ell defensa el Tour des d’un punt de vista molt personal, com tantes altres coses, i no pretén gaire convèncer ningú. Per això mateix, doncs, un post meu contra el Tour de França podia resultar especialment agressiu, perquè jo sí que pretenc, de manera més o menys velada, convèncer algú.

Però estic cansat. Intento que el meu blog no sigui un continuu de cagar-me en les coses, i després del post d’Actimel i companys em vaig quedar força descansat, o cansat, depèn de com ho vulgueu veure. Malgrat que no m’és del tot aliena, la imatge de mi mateix com un grunyó (gruñón en català) no és la que més voldria publicitar tot i que, és evident, si Déu va crear els blogs en part va ser perquè l’home tingués la ingènua sensació de ser més escoltat en les seves lamentacions.

Per tant, un altre dia potser sí, però avui no em cagaré en el Tour. Només us diré que ho faria. En el Tour de França i, ara que s’acosten, en les Olimpiades de Pekin. També podria cagar-me en el futbol de primera divisió, o en l’atletisme. Aquí ho deixo per quan, aquesta nit, crideu a consultes el coixí.

Us heu imaginat mai els ambaixadors quan els criden a consultes? Jo me’ls imagino sortint de la seva ambaixada, amb el cap cot i com qui es prepara per un tsunami. Proveu-ho, imagineu-vos un ambaixador a la Sibèria, o un de Burkina Faso, o l’amic Clos -que, com Napoleó a Santa Elena, ha estat enviat a Turquia perquè no molestés (impagable l’entrevista que l’Albert Om li va fer, no sabia com fer-s’ho per semblar content del seu ostracisme)- quan són cridats a consultes i marxen de la seva ambaixada bruta i descurada, però al cap i a la fi la seva, i es dirigeixen cap a la metròpoli com ho fa un nen petit quan torna de l’escola sabent que a casa l’espera una bronca de la mare, encara que potser no en comprengui la raó.

Ja veieu el que dóna de sí el Tour de França.