Doncs això,

que busco companya de pis, en principi acabat amb A, en femení, tot i que no descarto tampoc viure amb algú del meu mateix sexe… només que posats a triar, prefereixo començar per les noies. Evidentment . Estic pensant en una persona en principi d’entre 25 i 35 anys; no em tanco a altres opcions però per aquí anirien els tiros.

El pis és al barri de Sant Antoni, escandalosament cèntric, a 10-20 minuts caminant de Plaça Catalunya i Plaça d’Espanya..

• transport: amb tres línies de metro a 4 mansanes la més llunyana i a uns 100 metres la més propera.
• llum: l’habitació en lloguer rep llum natural durant tot l’any, i sol directe a les tardes d’estiu.
• superfície: l’habitació té uns 11,5 metres quadrats de superfície.
• mobles: hi ha un armari de fons, força gros, amb calaixos i barra per a penjar la roba. També una taula tipus escriptori d’Ikea i un llit individual (encara que a la foto se’n vegin dos)
• accés a internet: a l’habitació hi ha cable ethernet per a poder-lo endollar directament a l’ordinador.
• acabats del pis: són senzills, i si vols viure envoltat de luxe potser no és el teu lloc .
• preu: 350 euros mensuals amb despeses de llum, aigua, gas i internet+trucades locals incloses. Personalment sóc partidari de compartir també despeses d’alimentació, tal com he fet sempre, però si fos el cas ja ho pactaríem.

Imatge panoràmica de l'habitació

Imatge panoràmica de la sala

Les mongetes al roquefort són un plat que no sé si m’he inventat, però en qualsevol cas relegat a un ostracisme injust en el context de papanatisme gastronòmic, alimentari i dietètic en què vivim avui.

Per fer mongetes al roquefort és necessari (per a 3 persones):

1. uns 600-700 grams de mongeta tendra fina, de la llarga, per persona
2. una ceba grossa
3. roquefort o formatge blau
4. crema de llet en ampolla de vidre, de les de 200 ml
5. oli, sal i pebre i alls
6. opcionalment patata (una o dues, segons la mida) i/o carn picada o cansalada tipus “bacon”

Primer de tot cal netejar les mongetes. Des de la bossa o el que sigui on les tingueu, les aneu agafant i en talleu les dues puntes i tireu les puntes a un plat i la mongeta dins un cossi. És un procés llarg i tediós que les mares antigament feien amb abnegació sense cap consol com el que ens donen els congelats. Si s’hi vol posar patata bullida, també la pelarem.

Quan haureu acabat de tallar i triar, cal posar aigua a bullir. Dins una cassola, amb prou aigua com perquè mongetes i patates hi càpiguen generosament, però sense sobrar-ne gaire.

Les mongetes les rentareu per grapats sota l’aigua de l’aixeta i les deixareu a l’escorredora dins la pica, o on et doni la gana, al cap i a la fi és problema teu. També cal rentar les patates. Les patates es renten abans de tallar-les i després de pelar-les, és una qüestió pragmàtica, ja ho descobriràs. També es poden coure les patates amb pell, però ara això no toca.

Tallar les patates té tela. Cal seccionar fins a la meitat, i després fer alçaprem amb el ganivet -altrament dit fer palanca, però alçaprem és una paraula maca, a més de gràfica- per trencar-les. Diuen que així es couen millor i jo m’ho he cregut. A més queda guais. Els trossos de patata van a l’escorredora amb les mongetes.

Ara toca pelar dos grills d’all. Els alls es poden pelar de diverses maneres, però tallar-ne el cap que es veu com sec és un pas imprescindible. Una metodologia per a no iniciats en el món de l’all és xafar-los llavors sobre el marbre amb la part on el palmell de la mà s’ajunta amb la “galta” del dit polze. Compte. Ja he dit que hi ha altres maneres. Sense arribar a seccionar-los del tot, feu uns quants talls transversals al grill perquè tregui el seu suc quan bulli. Deixa els dos grills juntament amb les patates i les mongetes.

Potser l’aigua ja bull. Si és així tira-hi les patates, les mongetes i els dos grills d’all. Si no, espera’t, no és greu. Les sobres de triar la mongeta i les peles de la patata no cal que les cogu¡s ni que les rentis, les pots tirar per compostar.

Vés pelant la ceba. Pelar una ceba també té el seu intringulis. Es comença tallant amb el ganivet tots dos extrems. Després fem un tall amb el ganivet en sentit longitudinal, finet, que vagi d’extrem a extrem com si fossis un cirurgià amb el seu bisturí. Així li podràs treure la primera capa de pell seca, però també la primera capa carnosa (que hauràs travessat amb el ganivet) ja que acostuma a ser fibrosa i difícil de mastegar. Talla la ceba per la meitat, d’extrem a extrem.

Agafa una de les meitats i ves tallant-la a mitges rodanxes molt fines. Reserva-les en un plat. Agafa l’altra meitat i també la talles a mitges rodanxes molt fines, però quan acabis torna a tallar ara en sentit perpendicular a l’anterior, de manera que et quedarà picada molt finament. Sala aquesta darrera meitat de ceba en funció de quanta n’hi veus. És com quan sales l’ou per a la truita, però amb la ceba. Potser primer et caldrà aprendre a fer truites.

Ara l’aigua segur que bull. Si no, pot ser a causa de diverses coses, algunes més greus que d’altres però de tot s’aprèn. Quan hi hauràs tirat la mongeta i els seus companys, el bull es pararà, i des que es reprengui compta entre 15 i 20 minuts al teu rellotge. Recorda salar l’aigua. La mesura l’aniràs agafant amb el temps, però sol dependre més de la quantitat d’aigua que de la de menjar. Un bon pessic de sal, quasi grapat, amb tots cinc dits, pot guiar-te ara.

Posa una paella seca a escalfar amb una mica d’oli, a foc suau. Les paelles es fan malbé si s’escalfen bruscament. L’oli ha de poder cobrir tota la paella un cop sigui calent i l’estenguis, però no ha de fer piscina,

Mentrestant agafa dos grills d’all més, pela’ls com Déu mana i fes a cada grill uns quants talls longitudinals en direccions perpendiculars. Ara recolza’ls sobre un plat o el que et sembli i els talles transversalment, de manera que l’all també quedarà finament picat. Tira’l a la paella que, amb la tonteria, ja serà una mica calenta. Quan l’olor de l’all sigui profunda però encara no s’hagi començat a daurar, tira-hi la ceba finament picada. Vés deixant-ho coure remenant-ho molt sovint -amb un estri de fusta, si et plau. Posa-hi un bon pessic de pebre, en gra o mòlt, com prefereixis. Pots corregir de sal, però vigila: el roquefort i el formatge blau ja són forts de gust. Si hi volguessis posar algun tipus de carn, tallada ben finament -i salpebrada, si et plau també-, fes-ho ara perquè es fregeixi amb la ceba; pot fer falta una punta més d’oli.

Quan la ceba comenci a voler-se daurar, obre l’ampolla de crema de llet amb un obridor de xapes i n’aboques una mica a la paella. Vas deixant que la crema s’escalfi i es barregi amb l’all i la ceba, veuràs que s’espesseeix. A mesura que això passi, vas afegint més crema, fins que no te’n quedi. Poc a poc: per norma general, no és bo interrompre les coccions abocant coses fredes. Ara o una mica abans d’haver acabat la crema de llet, tira-hi el roquefort/formatge blau tallat a daus perquè es desfaci millor. La quantitat és difícil de determinar. Com més fred faci, més formatge seria una regla útil. Deixes que tot cogui una mica i apagues el foc de la paella.

Quan faltin cinc minuts perquè les mongetes i la patata acabin, tira la ceba a mitges rodanxes dins l’aigua bullent. Això farà que quedi un punt crua: gustosa i cruixent. Tasta les mongetes i quan et sembli que ja estan, les patates també s’hauran cuit. La prova es pot fer també al revés, amb les patates, però és més difícil perquè les tindràs al fons. Les patates són cuites quan es punxen quasi sense esforç. Si se’t trenquen, t’has passat, t’he dit 15-20 minuts, o les has tallat massa fines.

Apaga l’aigua bullint. Prepara l’escorredora a la pica. Obre l’aigua freda si no vols malmetre les canonades. Amb compte, agafa l’olla i aboca el contingut sobre l’escorredora, amb l’aixeta rajant. Posa l’olla on et sembli i ja pots tancar l’aixeta. Escorre una mica les mongetes i la patata i torna a tirar-ho dins l’olla.

El que havies preparat a la paella, posa-ho en un vas gros dels de minipimer i trinxa-ho amb aquest estri miraculós. El minipimer s’ha de fer servir interrompudament, per no sobreescalfar el motor. Quan no vegis trossets de ceba, ja pots abocar-ho sobre les mongetes i les patates dins l’olla. Encén el foc, remena i reparteix una mica la salsa, i el teu periple ja haurà acabat. Aquest plat marida bé, com tants d’altres, amb un bon vi negre o un quinto de cervesa.

Em sorprèn haver esmerçat tantes línies a explicar quelcom aparentment senzill. Sempre m’he sentit, però, força idiota llegint llibres de cuina: un sempre té la sensació que alguns passos o es donen per suposats o s’amaguen deliberadament, qui sap si per motivar la creativitat de l’alumne, per estalviar pàgines i tinta, o per mantenir un secret molt ben guardat. Confio que et sigui útil i que, d’ara endavant com a mínim les paelles no es ressentin tant de la teva mania d’alimentar-te.

Per cert, a mi em va ensenyar a cuinar sobretot un amic que es diu Joan, a qui jo feia de pinche pelant alls mentre ell dissenyava uns inoblidables musclos a la marinera. Com la Raquel, la meva companya de pis, és d’aquestes persones preclares a la cuina que semblen no pensar el que fan i cuinen bé sense ser tan repel·lents com jo.

menyana, mas.