Potser ja vaig comentar en algun altre post que aquests darrers mesos hauré estat molt ocupat en el Projecte de recerca i creació amb eines de programari lliure, desenvolupat amb el suport del CoNCA i de la Casa Orlandai.
Publico un primer tutorial/visió general sobre el programari Animata, que serveix per a crear i animar titelles digitals i que és un dels meus focus d’estudi. Podeu veure tota la informació recollida fins ara i la documentació generada a la pàgina del wiki; si voleu estar-ne al corrent us suggereixo visitar-la de tant en tant i fer clic al botó canvis recents per a poder-los visualitzar.
Ja aviso que és el primer videotutorial que faig, per tant segur que em queda molt per millorar a nivell de com m’explico i com estructuro el contingut. Observareu també que hi ha una mica de retard de les imatges respecte la veu, coses de la captura en temps real.
Fa pocs dies vaig assabentar-me que m’han concedit la subvenció al projecte que vaig presentar durant el mes de juny a la convocatòria de Beques a la recerca i a la creació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, CoNCA.
El projecte que presentava és el del títol d’aquest post. Es tracta d’un projecte d’investigació, sobretot, i només de manera secundària de creació, sobre les eines disponibles per a la creació visual en tres camps diferenciats. Podeu veure’n de manera completa al wiki tots els detalls de desenvolupament i documentació, però us explico breument de què va a continuació:
L’animació de titelles digitals. Sota aquest títol englobo l’estudi de les possibilitats d’interacció entre el programari Animata, que serveix per confeccionar i animar titelles en temps real, i altres eines, com PureData, que permetin enviar al primer instruccions de moviment o d’altra mena a partir d’entrades de senyal d’imatge o so.
Les eines de creació computacional. Si sabeu què són els fractals, probablement estareu també assabentats que en l’entorn informàtic hi ha una pila d’eines molt directament relacionades amb les matemàtiques i la geometria que serveixen per crear composicions gràfiques en què la mà de l’home hi té una part diríem que testimonial. Si no sabeu què són els fractals, explicaré simplement que els ordinadors són capaços de fer composicions gràfiques molt complexes i, fins i tot, molt riques plàsticament, només atenent a unes funcions i valors d’entrada que ells s’encarreguen de computar. Així, bàsicament, del que tracta aquesta part del projecte, és la investigació d’eines de creació gràfica en què l’home hi té una part d’aprovació però no d’execució pròpiament dita.
Intèrprets d’escenes 3D i clústers de procés i càlcul. Els programes de 3D, Blender, 3D Studio Max, Lightwave, Cinema 4D, Maya i molts altres podríem dir que són raonablement coneguts. El que no és tant conegut és com n’és d’habitual utilitzar altres programes externs per a crear imatges de composicions que hem elaborat amb aquests primers programes. Són el que anomenem renderers, programes que s’encarreguen únicament de calcular una imatge resultant, atenent a geometria, il·luminació i materials. L’ús d’aquests programes no sempre és del tot senzill, i si a això hi sumem la possibilitat d’ajuntar en xarxa diversos ordinadors per a col·laborar en un sol càlcul, tot es complica encara més. Aquest context, doncs, és el que es pretén investigar.
Tot el projecte es centra en eines de programari lliure per dues raons. La primera és la militància ideològica. La segona és el fet que pel fet de ser de programari lliure aquestes eines no sempre tenen una base de documentació unificada i/o destinada a usuaris finals. I un dels propòsits del projecte, a més a més del d’aprendre com funcionen aquestes diverses eines, és documentar-ne tant el procés d’instal·lació com el d’ús. Seguiu el wiki (a l’RSS del qual us podeu subscriure) per estar al corrent de les actualitzacions que hi aniré fent.
Per cert, aquest projecte el realitzo en residència a la Casa Orlandai. Això vol dir que compto amb les instal·lacions informàtiques d’aquest centre cívic per a anar experimentant amb diversos setups de sistemes operatius i programes, i amb el ben entès que en algun moment de final d’any hi haurà alguna mena d’exposició o presentació pública dels resultats del projecte, i que les eines informàtiques i la documentació generada estaran a punt per a les sinèrgies que puguin sorgir amb nous projectes, meus propis o d’altra gent.