Tag Archives: Artur Mas

Un company feia èmfasi en els dos articles de Salvador Sostres, abans i després de la manifestació:

• No aniré a la mani
• Després de la pantomima

He de dir que sí que té bastanta raó. Però de poc serveix la raó que té ara si la seva solució al que ell anomena l’analfabet del Montilla és el líder de barbacoes convergents que representa en Mas. Fixeu-vos-hi i veureu que en Mas parla com un líder de barbacoes, el típic fantasma amb ulleres de sol que arriba a una barbacoa una hora tard, amb un Golf o un cotxe semblant, l’ondulació immaculada dels seus cabells, i fa notar a tothom que ha arribat amb els seus crits i frases prestadores d’importància.

mireu què us dic, escolteu-me

El Sr. Mas sempre utilitza crosses retòriques d’aquesta mena, la mena d’expressions que, si haguéssim nascut ahir ens farien pensar que, vaja, aquest home ja deu tenir els seus cinquanta anys i sap de què va la vida. Potser que li pari atenció quan la reclama tot dient mireu què us dic o escolteu-me. Després, com desinteressadament però decidida, s’acosta allà on estan fent la carn, allà on la gent treballa de debò -recordeu que érem a una barbacoa-, i fa la temptativa de rigor de fer manifest que, en el tema de la carn i el foc, ell també sap de què parla. Els qui fan la carn, sense deixar de fer la seva feina, se l’escolten tímidament, donant-li la raó, però sense trobar en les seves paraules res que ells ja no sabessin o que tingui una punta de sentit. Segur que heu vist algun cop aquest perfil de líder de barbacoes -o calçotades, que per al cas és el mateix. Quan veu que tot està lligat i ben controlat i amb la seguretat que és gràcies a ell que les coses són de tal manera, es retira elegant i es dirigeix cap al redol de noies, o senyores, a explicar acudits i anècdotes tot pensant-se que la gràcia que fa és proporcional al volum del seu to de veu.

Bé, doncs això és el que ofereix el líder del principal grup de l’oposició, desenvolupar satisfactòriament la coreografia de ser un líder de barbacoes en aquest país de fireta, com bé diu el Sr. Sostres, que és Catalunya. I tots estem molt contents de les diverses opcions manifestament solvents que ens ofereix l’arc parlamentari per a votar, i evidentment també pel fet que el Sr. Sostres tingui la seva.

Des de l’honestedat que més o menys tots podem trobar enterrada a les nostres entranyes, però, és obvi que el senyor Sostres no és més que una altra bestiola renegada que s’arrossega també tallant fusta dels arbres ja caiguts, com tant habitual és per aquests tocoms, que no té cap interès que Catalunya deixi de ser un país de fireta, no fotem, que si no fos així no vendria el seu salmó fumat ni el seu càtering de merda per a festes i recepcions de merda. Quan Convergència guanyi, el sr. Sostres tornarà a dedicar-se a escriure els seus insofribles articles d’amor, missògins, classistes o de qualsevol mena que no impliqui posar de manifest la decrepitud, també, de Convergència, i de tota la classe social que representa. Només algú que escriu tant bé com el senyor Sostres es pot permetre el luxe de no merèixer ni una engruna de credibilitat.

Polítics, no cal que us n’aneu a la merda, perquè ja hi sou i en efecte representeu satisfactòriament la societat que us ha escollit. Només en un país de merda com el nostre donem crèdit a qui no té credibilitat. Vaja, el problema de les subprimes, vés per on.