Tag Archive: casa Orlandai

  1. Què és el programari lliure? 7 de 7

    Leave a Comment

    Com s’utilitza el programari lliure a la Casa Orlandai?

    A la Casa estem iniciant un procés de migració que ens ha de permetre prescindir, a curt o mig termini, de totes les aplicacions propietàries que tenen un equivalent en programari lliure. Les maneres en què això s’ha materialitzat fins ara tenen forma de proves pilot, sobretot. A la sala de tallers d’informàtica s’hi han instal·lat sistemes duals que permeten utilitzar Microsoft Windows o GNU/Linux indistintament en el mateix ordinador. Alguns membres de l’equip tècnic tenen també un ordinador amb arrencada dual, de manera que progressivament puguin acostumar-se a treballar amb GNU/Linux sense abandonar dràsticament el sistema Windows. Altres equips amb funcions no tan visibles per als usuaris funcionen íntegrament ja amb programari lliure.

    Quan l’ús de programari lliure es vagi normalitzant a la Casa, a llarg termini es podran invertir els recursos necessaris per poder-lo utilitzar en àrees on, per ara, algunes qüestions tècniques encara ho fan difícil. En aquest moment, segurament, també estarem en situació que el centre pugui ser un focus de difusió per ajudar altres persones, entitats i centres a seguir camins semblants al nostre.

    Això és un procés llarg en el qual, aquí i allà, aniran sortint les dificultats, ja que no estem parlant de les necessitats d’una sola persona, sinó de treballadors, entitats, voluntaris, persones que vénen a fer tallers d’informàtica… Cal, doncs, anar trobant les estratègies i els ritmes per superar-les totes, a fi d’acabar demostrant que allò en què es creu és també quelcom que funciona.

    (Aprofitant el tancament d’aquesta sèrie de 7 posts sobre el programari lliure, recordo que això va ser escrit la primavera de 2009, tal com s’explica al primer post de la sèrie.).

  2. Què és el programari lliure? 6 de 7

    Leave a Comment

    El programari lliure és el mateix que això del Linux?

    No. Linux (GNU/Linux estrictament parlant) és un sistema operatiu de programari lliure. Un sistema operatiu és un conjunt de programes que proporciona a l’usuari les eines més bàsiques per interactuar amb un ordinador. Per tant, GNU/Linux és només una part de tot el panorama d’aplicacions de programari lliure.

    En la nostra societat la majoria d’usuaris informàtics estan molt acostumats a utilitzar un sistema operatiu propietari que es diu Microsoft Windows. Darrerament i cada cop més, els usuaris domèstics tenim a l’abast utilitzar sistemes GNU/Linux sense trobar a faltar res de tot allò que podíem fer utilitzant Microsoft Windows. Una versió de GNU/Linux que es diu Ubuntu és molt popular pel fet que intenta simplificar molt les tasques més complexes de GNU/Linux, a fi que el grau de coneixements informàtics de l’usuari no sigui un impediment per utilitzar-lo.

  3. Què és el programari lliure? 5 de 7

    Leave a Comment

    Què he de fer per utilitzar programari lliure?

    Podria ser fins i tot que no et calgués fer res. Sortosament, en els últims anys, alguns programes lliures han tingut una gran difusió entre els usuaris domèstics. El navegador d’Internet Mozilla Firefox ha aconseguit molt renom per la seva simplicitat d’ús i perquè resol alguns problemes amb què es podien trobar els usuaris d’Internet Explorer, el navegador per defecte instal·lat al sistema Microsoft Windows. És probable que tu ja utilitzis el Firefox, o bé el l’eina ofimàtica Open Office, o bé un sistema Ubuntu Linux. I si no ho fas tu, potser és la teva parella, una filla teva, un amic o un conegut; en aquests darrers casos, podries demanar-los ajuda a ells per ser-ne tu també usuari.

    Què he de tenir en compte si utilitzo programari lliure?

    Ja hem vist el posicionament ideològic que implica el programari lliure, i també els seus avantatges. Cal tenir en compte alguns altres aspectes, però, per tal que les nostres expectatives no siguin equivocades, i així evitar decepcions.

    • No hem de pensar automàticament que el programari lliure serà una rèplica del programari propietari a què estem acostumats. El món del programari lliure és divers, i com a tal hi ha diverses maneres d’entendre el treball informàtic. I també hi ha aplicacions de molta qualitat, i altres que no en tenen tanta. Per tant ens caldrà estar oberts a coses noves, aprendre i així poder triar. Al cap i a la fi seguirem tenint la possibilitat de triar allò que no és lliure.
    • Programari lliure no vol dir programari necessàriament fet sense ànim de lucre ni gratuït. Hi ha moltes empreses que basen el seu model de negoci en el programari lliure, i el producte que venen no és tant el programa com a eina -com quan comprem un martell a la ferreteria- sinó la tasca de creació o adaptació de l’eina a unes necessitats concretes.
    • El programari lliure acostuma a distribuir-se sense garanties legals en relació al funcionament del programa (la qual cosa no treu que el contracte de llicència de programari lliure sí que tingui plena validesa legal). Si jo em tallo amb un ganivet, no demanaré responsabilitats a l’empresa que el va fabricar. Per raons semblants, tampoc podem demanar responsabilitats a ningú per una eina informàtica que utilitzem (edició important a 12 de desembre de 2011: diria que utilitzem i podem modificar) en exercici de la nostra llibertat. De totes maneres, quan allò que comprem són serveis sobre el programari lliure, sí que podrem demanar responsabilitats a qui ens el dóna, com ho faríem sobre qualsevol altre servei.
  4. Què és el programari lliure? 4 de 7

    Leave a Comment

    Per què pot interessar-me el programari lliure?

    Allò que aquelles quatre llibertats que vèiem a l’entrada anterior signifiquen és que qualsevol programari lliure és propietat de la persones que l’utilitzen. Des d’aquesta ideologia, el programari informàtic s’entén com un bé que hauria d’estar a lliure disposició de tota la humanitat. Com l’aigua. En primer lloc, per tant, hi ha una consideració ètica de les eines. En segon lloc, però, i també com a conseqüència d’aquelles llibertats, hi ha un avantatge immediat per als usuaris. I és que el programari lliure pot ser perfeccionat per qualsevol persona arreu del món, si té els coneixements per a fer-ho. Això fa que el programari lliure pugui ser de molta qualitat, perquè el fet que es millori no depèn únicament de qui el va inventar o d’una empresa que el comercialitza, sinó de qualsevol persona que tingui interès a fer-ho. Quatre ulls hi veuen més que dos.

    Però això a la pràctica, quins avantatges té per a mi?

    • Tot i que tots els sistemes informàtics tenen errors i fallades, és possible que utilitzant programari lliure tinguis la sensació que el teu ordinador funciona millor. El programari lliure sol ser molt segur, cosa que dificulta l’entrada de virus i d’altres agents externs que empitjorarien el funcionament del nostre ordinador o comprometrien la teva privadesa.
    • Gratuïtat dels programes, en la pràctica totalitat dels casos. No ens cal fer descàrregues il·legals ni res semblant per tal de poder utilitzar programari lliure, gratuïtament i amb totes les funcionalitats per a qualsevol ús, personal o professional.
    • Augment de la compatibilitat amb altres aplicacions. Per exemple, amb Open Office -que és lliure- podem llegir i escriure arxius de Microsoft Word, que és propietari. Però des de Microsoft Word no se’ns permet fer l’operació inversa.
    • La teva satisfacció personal amb una opció ideològica, si la comparteixes.
  5. Què és el programari lliure? 3 de 7

    Leave a Comment

    Programari lliure: Què és?

    El món del programari lliure no és una ideologia amb caràcter monolític. No té uns paràmetres tancats perquè, com és lògic, hi ha diverses opinions i opcions en relació a com això es porta a la pràctica. No obstant, és destacable la tasca feta per la Free Software Foundation, la Fundació pel programari lliure, per a la promoció arreu del món d’aquestes idees i d’eines per dur-les a la pràctica.
    La definició que en fa la FSF diu que és lliure tot programari que dóna a l’usuari les següents llibertats:

    • La llibertat d’executar el programa per a qualsevol propòsit
    • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies
    • La llibertat de redistribuir còpies del programa
    • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar

    El programari propietari, per oposició, és aquell sobre el qual algú reté la propietat. La llicència propietària d’ús permet als usuaris utilitzar-lo, però no per a qualsevol fi, ni de qualsevol manera, ni tenen possibilitat legal de millorar el programa encara que sàpiguen com fer-ho. Microsoft Windows o Word, Adobe Photoshop o Apple iTunes són exemples de programari propietari.

  6. Què és el programari lliure? 2 de 7

    Leave a Comment

    Programari lliure: D’on ve?

    Una de les primeres persones que va començar a fer programari lliure i a parlar-ne és Richard Stallman. Explica la llegenda que aquest senyor estava intentant fer funcionar una impressora amb el seu ordinador, i per resoldre alguns dubtes va trucar per telèfon als fabricants de la impressora per preguntar-los alguns detalls tècnics en profunditat. Però per sorpresa seva li van respondre que no li podien donar aquests detalls, perquè encara que la impressora fos seva, els programes que la podien fer funcionar no eren d’ell, pertanyien a l’empresa fabricant de la impressora. L’únic que ell tenia era una llicència per utilitzar-los en unes determinades condicions.

    Aquestes condicions, al senyor Stallman, no li van fer gaire gràcia, perquè creia que restringien la llibertat dels usuaris informàtics per fer allò que volguessin amb les eines que tenien a l’abast. I es diu que això va ser l’embrió que va portar a crear unes llicències d’ús dels programes que, lluny de restringir-la, esperonessin la llibertat dels usuaris a fer amb les eines informàtiques allò que volguessin. Utilitzar-les, estudiar-les, adaptar-les a les pròpies necessitats, només amb algunes condicions orientades, precisament, a garantir que ningú pogués aprofitar-se d’aquesta llibertat per actuar en contra de la llibertat dels altres.

  7. Què és el programari lliure? 1 de 7

    Leave a Comment

    Amb aquest post que dividiré en set lliuraments reprodueixo l’article que es va publicar a la revista de la Casa Orlandai fa aproximadament dos anys, a l’edició de juny de 2009 i que podeu descarregar sencera d’aquí. L’objectiu és explicar què és el programari lliure, per què és beneficiós per als usuaris, i per què és necessari promoure’l i defensar-lo.

    Tens dubtes? pots fer servir la part de comentaris per expressar-los i miraré de respondre’t. De totes maneres, potser trobes respostes a algun d’aquests enllaços, que adjuntava a l’article com a referències:

    Programari lliure: Què vol dir?

    Aquestes dues paraules pot ser que siguin familiars a alguns de vosaltres. Potser a tu només et sona, o potser és la primera vegada que en sents parlar. En tots tres casos pot ser necessari fer algunes precisions per comprendre bé per què n’estem parlant en aquesta secció.

    Fem-ho senzill. Què vol dir programari? El programari és el nom que fem servir per parlar genèricament de les aplicacions informàtiques. I una aplicació informàtica és un conjunt d’instruccions (matemàtiques, lògiques, etc.) que fan possible utilitzar un ordinador com una màquina d’escriure, o com un laboratori fotogràfic, o com un punt de consulta d’informació emmagatzemada a ordinadors d’arreu del món, a través de la xarxa Internet.

    Aquests exemples ens poden ser força familiars, però podríem posar-ne una llista quasi inacabable. Cert o no, una de les frases més repetides avui en dia és que amb un ordinador es pot fer quasi tot. Anem pel segon terme: lliure. Això vol dir gratuït? No ben bé. És ben clar que no parlem de la mateixa llibertat quan en un casament ens conviden a barra lliure, que quan podem gaudir de l’expressió lliure del que pensem. La llibertat en el programari és més propera a aquesta última idea, tot i que ja veurem que com a conseqüència seva generalment, per si sol, el programari lliure no costa diners.

  8. Exposició i presentació a la Casa Orlandai

    8 Comments

    NOTA (a 5 de febrer de 2011): La presentació comentada més avall es refereix al dia 15 de gener. No obstant, l’exposició romandrà a la Casa Orlandai durant tot el febrer, a les plantes primera i segona del centre (c/ Jaume Piquet nº 23, al costat mateix de la parada de FGC de Sarrià.

    Com a conclusió al projecte d’investigació que he estat desenvolupant els darrers mesos sota l’epígraf de “Recerca i creació amb eines de programari lliure”, aquest dissabte a les 11 del matí faré una petita sessió de presentació dels diversos aspectes del projecte, coincidint amb el muntatge de l’exposició al llarg de les tres plantes de la Casa mostrant alguns resultats visibles del projecte. Si t’interessa saber com està fet tot això, t’hi espero!

    Nota: podeu veure el recull de documentació generada sobre al projecte al wiki.

    Tot confiant que el fet de veure-ho aquí no impedeixi venir a veure l’exposició -el que podeu veure en pantalla difícilment és equiparable a la resolució i l’acabat d’una impressió fotogràfica com la que pretenc fer- us penjo aquí acompanyades de breus explicacions i crèdits (en el cas de les imatges que no he fet jo, o que no he fet completament jo) les imatges que també podreu veure exposades. Espero que us agradi!

    Eines de creació computacional

    Aquest títol engloba les eines creatives que es basen bé en l’ús de l’atzar, en seqüències de llenguatges de programació o una mica en totes dues coses per a fer diverses composicions visuals:

    Arbres fruiters, CFDG

    Creació simulant un camp d’arbres fruiters a la depressió central catalana durant l’hivern, basada en el codi Misty solitude de cheezcake i creada amb Context Free Design Grammar.

    Planta seca, CFDG

    Obra/codi Dried plant, creada per jls amb Context Free Design Grammar.

    Switching IFS, CFDG

    Obra/codi SwitchingIFS, creada també per jls amb Context Free Design Grammar. Variació AAM.

    Subdivisió recursiva de quadrats, CFDG

    Composició recursiva de subdivisió de quadrats amb Context Free Design Grammar.

    Ou de drac, Apophysis

    Composició fractal, popularment anomenada ou de drac, creada a partir d’aquestes instruccions i amb el programa Apophysis.

    Mosaic d\'imatges generades amb IOGraphic

    Composició en mosaic de diverses imatges generades mitjançant el programa IOGraphic per al monitoreig gràfic del cursor.

    Intèrprets d’escenes 3D i clústers de procés i càlcul

    Heures, Yafaray

    Composició d’unes heures creades sobre una base de cubs generats amb StructureSynth (una variació 3D de CFDG) mitjançant el programa IvyGenerator, editat amb Blender i renderitzat amb Yafaray.

    Paisatge utilitzant el sistema Tierra de Jaime Vives Piqueres

    Creació feta amb POVRay utilitzant els fitxers i el sistema proveït per Jaime Vives Piqueres dins el seu projecte Tierra. Es tracta d’un conjunt de presets i paràmetres pseudoaleatoris que permeten generar amb relativa facilitat múltiples paisatges diferents. Després d’unes quantes proves, vaig arribar a aquest resultat.

    Muntanyes, POVRay

    Creació feta de manera més genuïna per mi, amb POVRay, partint dels coneixements adquirits i de la consulta de la documentació oficial. Està inspirat en el paisatge pirinenc, quan surt el sol a les tardes d’estiu després de la pluja o d’un dia gris.

    Habitació, LuxRender

    Habitació, Yafaray

    Comparativa de dues imatges diferents de la mateixa escena. La primera està renderitzada utilitzant LuxRender, en un clúster d’una dotzena d’ordinadors a la Casa Orlandai. Va trigar unes 5 hores a arribar a aquest resultat, en una imatge de 1632 x 1224 pixels. La segona està renderitzada amb Yafaray, i va trigar un nombre d’hores similar (entre 2 i 5) però en un sol ordinador.

  9. Videotutorial introductori a Animata

    Leave a Comment

    Potser ja vaig comentar en algun altre post que aquests darrers mesos hauré estat molt ocupat en el Projecte de recerca i creació amb eines de programari lliure, desenvolupat amb el suport del CoNCA i de la Casa Orlandai.

    Publico un primer tutorial/visió general sobre el programari Animata, que serveix per a crear i animar titelles digitals i que és un dels meus focus d’estudi. Podeu veure tota la informació recollida fins ara i la documentació generada a la pàgina del wiki; si voleu estar-ne al corrent us suggereixo visitar-la de tant en tant i fer clic al botó canvis recents per a poder-los visualitzar.

    Ja aviso que és el primer videotutorial que faig, per tant segur que em queda molt per millorar a nivell de com m’explico i com estructuro el contingut. Observareu també que hi ha una mica de retard de les imatges respecte la veu, coses de la captura en temps real.

  10. Cursos de Blender per a final de 2010

    Leave a Comment

    Aquesta entrada és per recollir els cursos de Blender que impartiré i tinc programats fins a final de 2010.

    Curs avançat de Blender

    Atenció perquè ho torno a intentar amb el curs avançat de Blender, on treballarem aspectes que sovint els meus alumnes demanen i que, ja que les hores no donen més de si, no podem treballar als cursos bàsics de 20 h. Aquest curs avançat és el que es celebra a Telenoika i les dades del qual trobareu llistades més avall.

    Dins el programa del curs avançat, treballarem per dies aproximadament els següents temes:

    1r dia:
    Ús de les corbes d’animació en els seus diversos aspectes:

    • transformacions en l’espai
    • canvi de paràmetres dels objectes (òptics, cromàtics, etc.)
    • Altres

    2n dia:
    Ús bàsic de les eines d’edició no linial i de composició de vídeo

    • El seqüenciador
    • El compositor de nodes

    3r dia:
    Aspectes avançats dels materials:

    • corbes d’animamció aplicades a material
    • UV unwrapping i UV mapping
    • materials a partir de nodes i/o altres

    4t dia:
    Ús de sistemes de partícules

    5è dia:
    Simulacions físiques:

    • Simulacions de fluids
    • Simulacions de cossos rígids
    • Altres simulacions (fum, softbodies, mecàniques, etc.)

    Treballarem principalment amb la versió 2.5 però ens recolzarem en la versió estable actualment 2.49b per a algunes qüestions puntuals.

    Sumari dels cursos programats, ordenats per data d’inici:

    nota per als usuaris d’Apple: és recomanable (però no imprescindible) que reviseu i tingueu controlades les configuracions del sistema i d’escriptori que impliquen les tecles (Shift/Ctrl/Alt) + clic de rodeta o botó dret del ratolí, així com amb la tecla F12 i potser encara alguna altra. Blender i MacOSX es barallen sovint per la coincidència de dreceres de teclat i/o ratolí entre tots dos. Normalment, a banda de canviar les configuracions de Blender o del sistema, hi ha altres possibilitats per resoldre aquest tema, però en tot cas estar al corrent d’aquesta qüestió pot ajudar a resoldre més fàcilment qüestions amb què ens puguem trobar a classe. També pot ser interessant que investigueu com accedir al vostre directori d’usuari i/o de les preferències dels programes, de cara a altres aspectes que veurem.

    En cas que porteu el vostre propi ordinador, mireu de fer-ho amb el programa ja instal·lat des de casa; si teniu alguna dificultat, sigui en GNU/Linux, Apple o Windows, l’abordarem a la primera classe. Sapigueu per altra banda que Blender és un programa que es sol poder executar des de la carpeta descomprimida, sense necessitat de completar cap procés d’instal·lació, i que el podeu descarregar gratuïtament i lliure des de http://www.blender.org .

    Introducció a Blender i al 3D, Casa Orlandai

    • lloc: Casa Orlandai, davant l’estació de Sarrià de FGC, a 10 minuts de plaça Catalunya. http://www.casaorlandai.cat tel. 93 252 42 62
    • dates: 30 de novembre i 2, 13, 14, 15, 16, i 20, 21, 22 i 23 de desembre, de 19 a 21h.
    • preu: 82,80 €
    • observacions: inscripcions fins el dia 25 de novembre de 2010. L’aula està equipada amb un ordinador per persona, i treballarem amb la versió 2.5 del programa i potser només puntualment amb la versió 2.49b per mostrar algun aspecte particular.

    Curs avançat de Blender a Telenoika

    • lloc: Associació Cultural Telenoika, carrer de la Riereta, nº5, barri del Raval. Metro Liceu, Paral·lel i Sant Antoni i Universitat. http://www.telenoika.net
    • dates: 1, 2, 3, 9 i 10 de desembre, de 18 a 22h. El dia 2 de desembre està encara pendent de confirmació i podria haver-se de traslladar a un altre dia.
    • preu: 50 €
    • observacions: cada alumne ha de portar un ordinador portàtil, i un ratolí. Pot ser interessant, encara que en absolut imprescindible, portar un teclat numèric USB en cas que el teclat del vostre ordinador no en tingui i/o que tingueu intenció de comprar-vos-en un.

    Taller de Blender al Laboratori Mèdia

    • lloc: Laboratori Mèdia de la Facultat de Belles Arts de la UB, aulari Florensa, Campus Sud Zona Universitària. Tram, Metro i molts autobusos. http://www.lab-media.net
    • dates: 14, 15, 16, 21 i 22 de desembre, de 10 a 14h.
    • preu: 90 €
    • observacions: Tot i que al Labmèdia hi ha ordinadors per a la realització dels exercicis del curs, és interessant que porteu el vostre ordinador portàtil si en teniu. Durant força temps he estat habituat a impartir la classe de manera particionada entre sessió teòrica i pràctiques llargues amb els ordinadors del Labmèdia, però ja que cada vegada més persones tenen ordinador portàtil, aquesta necessitat es va desdibuixant.

© 2013 Imatgedart. Llicència CC-BY-SA.