Lu prumetit és deuda, i, malgrat que no ho vaig prometre, a instàncies d’un comentari d’en Marc escriuré un post positiu. I és que algun cop ja m’he manifestat fart de queixar-me sempre -tot i que m’encanti, o que tingui un do per fer-ho- i sempre és agradable que, com a mínim en això altres em donin la raó.
El post positiu consisteix a explicar el bon partit que crec que vaig treure de la meva estimada Yashica, la càmera analògica que ha hagut de suportar estoicament l’oblit des que fa ara quatre anys em van regalar la càmera de vídeo amb la qual he fet la gran majoria de fotos que podeu veure a Imatgedart. Abans de marxar vaig tenir força dubtes de si m’havia d’endur totes dues càmeres o només l’analògica, i pensant en la mala experiència amb el pes de la motxilla a Skye -queda pendent encara que us en mostri les fotos i n’expliqui quatre coses- em vaig decantar per la segona opció.
Vaig emprendre el camí dels Bons Homes amb en Lluís, en Miquel i en Marc. Jo me’n vaig cansar al cap de tres dies i mig, però ells van poder arribar a Montsegur. En tot cas la part que vaig fer la vaig gaudir molt tant pels paisatges com per tots els moments viscuts.
Bé, la millor manera que vegeu això que jo entenc per treure bon partit d’una càmera és que mireu vosaltres mateixos les fotografies. No són cap excel·lència tècnica però crec que si en alguna cosa destaquen és en com vaig ser de selectiu (o català, calculador, pensant en vuit dies de ruta que al final van ser tres i poc), cosa que deu ser quasi impossible de fer amb les càmeres digitals actuals. Res més a dir per ara, gaudiu-ne!
|
Comparteix a: |
|
|---|---|
|
Accions: |
|
|
Sindicació |
|
Ei, gràcies per ser a aquesta pàgina.
Potser has notat que ha canviat una mica.
Estic "en ello".
Aquests continguts es publiquen amb llicència CC BY-SA, sempre que no s'especifiqui el contrari en un context més específic.