Tag Archives: Convergència i Unió

Des que vaig abandonar les rabietes adolescents anti cristianes, miro de no criticar o no qüestionar massa gratuïtament les creences o les pràctiques culturals d’altra gent que no facin mal a ningú, per molt estupor o incapacitat de comprendre’ls que em generin.

Però les imatges que veig aquests dies pel telenotícies de tota la suposada joventut anant a rebre el Papa a Madrid em provoquen una inconfessable urticària. Quan avui m’he assabentat que a més a més en aquest circ hi participen diners públics -tot i que no sé ben bé de quina manera, ja que també és raonable que l’església catòlica demani la seva part del pastís si hi ha mil fundacions, cristianes o no, i jo mateix que també la reben- m’he animat a cagar-me finalment en tot i dir que sí, que així jutjant purament per les aparences, la gent que surt a les imatges em sembla sospitosa d’haver estat educada en la mentida, sospitosa d’estar sexualment encara més reprimida que la majoria de la societat, sospitosa d’estar ideològicament esbiaixada per l’Opus Dei i altra gent i sospitosa, en fi, d’entregar-se a la idolatria del Papa.

Idolatria que és tan patètica i denigrant com la idolatria a un país, a un grup de música o a un equip de futbol. I això que, segons Moisès, la idolatria era pecat oi? o sigui que ja sabeu.

Deixo a la mà de la capacitat de sarcasme dels meus estimats lectors la resposta d’a on se les emportarà. Es veu que prepararà una altra llei òmnibus, d’aquestes que ho arreglen tot crisis incloses, dedicada a aquest fi. Bé, de nou una mostra més de la capacitat dels nostres representants polítics, que insisteixen a actuar sobre els símptomes en lloc de fer-ho sobre les causes.

Allò que té preparada la sociovergència per al nostre país és una Catalunya plena d’informes sobre nens que veuen la televisió durant 147 hores a la setmana i altres bajandes per l’estil pròpies de la societat mediocre de la qual tinc l’orgull de formar part.

Aquesta és l’última que hem tingut l’honor, si no l’esglai, de llegir en els diaris. Però no menys hilarant que la pífia de l’incompetent (perquè dient això ningú tindrà la barra d’acusar-me de difamació) que va fer aquests càlculs són les airades reaccions del senyorets de Convergència i Unió.

Aquesta gent sembla que s’oblidin que qui ha construit a Catalunya un sistema de promoció de la incompetència i d’ostracisme de l’excel·lència han estat ells durant els seus 23 anys de govern caciquista, al parlament i a tantes poblacions on Convergència governava perquè eren els bons. La meva àvia mateixa, al cel sigui, pobra dona havia de justificar-se per votar en Maragall a Barcelona, per temes trenta mil que ara no ve al cas explicar. Mentre a Espanya els socialistes feien otro tanto, no fos cas que pequéssim d’ambiciosos i volguéssim una societat diferent.

Per tant té certa gràcia que es vagin fent aquests retrets mútuament uns partits que són cercles d’amiguismes -no us enganyeu, la ideologia no hi té res a veure- i que tota la feina que tenen és ensenyar per la tele com n’és d’advocat, persona tradicionalment vinculada al teixit empresarial català, o llicenciat en no sé quin MBA de nen de casa bona el darrer fitxatge que han fet.

Tota aquesta classe política l’únic que deixarà serà una estela d’incertesa de què collons han fet pel país. Molts polítics d’avui entre els 45 i 65 anys probablement no han posat cap amor al que feien i en les seves funcions només s’han preocupat pel que ja tenien. Podien estar tranquils perquè darrere seu tenien escamots, munions de persones atrinxerades en la decrepitud de l’anonimat funcionarial i oficinil, que els elaboraven els discursos, els posaven les paraules de moda, els assessoraven des del treball de no menys decrèpits i casposos gabinets de comunicació encasellats en la vella escola de la comunicació corporativa, i posaven unes XXXXXXX en lloc de xifres a l’espera de l’últim bluff mediàtic que aconsellés llavors inventar-les.

Tota l’àrea metropolitana de Barcelona està perdudament profanada pels hàbits (de vestir i d’actuació) del malson socialista, mentre que tot el camp català està perdudament condemnat pel fet que un pagès sigui ric, estúpid i voti Convergència.

Jo no estic gens segur que en la seva posició pogués fer-ho millor. Però des de la meva d’ara demano a convergents i socialistes que deixeu les vostres poltrones, deixeu de queixar-vos dels de l’altre partit i aneu a fer de pallassos que com a mínim sereu honestos mentre feu riure. Vota el Fary, todo seguirá igual pero nos reíremos un rato.