Torno a dedicar una article al totpoderós cercador de les coses que, existeixin o no, són a Internet. I això arrel de la lectura d’aquest article que una vegada més m’ha fet adonar de quanta raó tinc en algunes de les coses que penso. La modèstia, per al cas d’aquest article, és una virtut que no necessito i pot ser que tingui la mala sort de no haver-me topat amb un article precisament capaç de dur-me la contrària en aquest aspecte.
I veig les coses com les veig perquè amb certa por, tot i que també amb la convicció que no tenen per què ser un senyal dramàtic del destí que ens espera, comprovo que el meu entorn fa servir els serveis de Google d’una manera absolutament acrítica. Penso bàsicament en dos contextos: el moviment escolta i la feina, tots dos tacats, per als que els coneguin, per una inevitable màcula de progressisme. Probablement això és així perquè aquestes persones no tenen a l’abast, en el pla dels coneixements tècnics, la possibilitat de posar a punt eines que satisfan les mateixes necessitats que les de Google, o simplement perquè ignoren la seva existència. Jo, que entre ells passo per freak de la informàtica i que sí que les conec, doncs, no puc evitar aquella por de què us parlava, i un cert regust de dir ¿Segur que no són gens conscients de totes les implicacions que té l’ús incondicional de les eines de Google?¿Per què fins i tot des de la ignorància hi ha la idea que Microsoft està malament (Eso no se dice, eso no se hace), i no existeix aquesta mateixa consciència en relació a Google? En definitiva, per què Google és tan simpàtic i cool, si la majoria de persones no tenen ni idea de què significa el Google Summer of Code per al programari lliure, per exemple?
Encunyo aquest terme, Googressisme, -perquè qualsevol autor de blogs que es valgui ha d’encunyar algun terme al llarg de la seva vida, i ara jo provo sort- per parlar doncs de tota aquesta inèrcia tecnològica (i potser socio-mediambiental) que ens porta a tractar amb complicitat aquell qui té l’habilitat de ser còmplice amb nosaltres i amb els nostres suposats enemics ideològics: la repressió política a la Xina, la violació de la privacitat de les nostres dades, el tot és en venda. Vaja, un progressisme acomodatici, molt propi de tots aquells qui durant la bombolla immobiliària hem vist algú enriquir-se i el comentari pertinent i políticament correcte era: ell és llest, s’aprofita del sistema i no fa res il·legal, jo en la seva situació faria el mateix. Que fàcil és, oi, des d’aquí, condemnar els bombardejos d’Israel?
Ens veiem amb el dret d’opinar sobre tot, però sempre tenim el pretext a punt per no comprometre’ns amb res. És molt car. Tinc altra feina. Jo, Raimon, vull les coses fàcils. Aquí les coses han de funcionar. Primer m’he d’aclarir jo. Clar, el món és tan complex que ningú té autoritat moral per dir a algú altre que procuri fer casar aquesta complexitat amb la visió utòpica del món que tots defensaríem tenir. Això és Googressisme.
|
Comparteix a: |
|
|---|---|
|
Accions: |
|
|
Sindicació |
|
Marc: m’estic activant el wordpress al meu domini
http://www.marccamprodon.cat/
a veure si hi poso coses ![]()
Enviat a les 13:34 de dijous
mi: aiam
està encara baby ![]()
Marc: si si recent instalat
mi: acabat d’instal·lar catalagratis.com
Marc: ??
mi: res, una repel·lènci
Marc: a val·le
Enviat a les 13:37 de dijous
Marc: ja has provat el google chrome??
Enviat a les 13:38 de dijous
mi: no, kes?
Marc: ui no stas en la onda! ![]()
mi: no, i a mucha honra
google fa coses dolentes
i va dir que no ho faria
Marc: no no… google son els masters!!
mi: encara que tu tanquis els ulls a la realitat i et semblen guais
tots els grans triomfadors han fet sempre el mateix
però explica’m què és
jejeje
Marc: un navegador
l’objectiu es que les aplicacions web vagin molt més ràpides
javascript s’executa mooooolt rapid
pero es en plan simple
un web designer com tu l’hauries de coneixer
de moment nomes per windows
una o 2 setmanes linux i mac
des del primer dia en 40 llengues diferents
mi: bueno, pel que expliques i el que veig a la pàgina, res que no tingui firefox.. excepte això de la rapidesa
Marc: exacte
mi: però suposo que vas veient que google cada dia s’assembla més a m$oft
Marc: pero estrategicament es molt interessant… està pensat de cara al futur: tot el sistema operatiu a internet
mi: sí però això no s’ho ha inventat google
Marc: mmmm en part si
mi: http://eyeos.org/ca/
Marc: s’esta convertint en un monstre… pero tenen una politica molt diferent a microsoft
si ja conec eyeos
Enviat a les 13:46 de dijous
mi: però en què? com s’organitzi l’empresa és irrellevant, el que importa és el que fan de cara a l’exterior. I cada vegada estan promovent més que la gent faci servir únicament els seus productes
i segueixi ignorant les alternatives
Marc: no
els utilitzes si vols
Enviat a les 13:51 de dijous
mi: si, clar, com el word jejeje
Marc: mmm un dia ho discutim
mi: si jejeje
Marc: pero tot el que fan es opensource… i respecta els estandards
i no t’obliguen a mantenir-te amb ells
et donen eines d’importacio i exportacio
mi: jo entenc que et moli l’estrategia que fan servir de buscar la juntura entere l’internet social i les tecnologies emergents
però això no els fa una empresa èticament correcta, és el que jo crec
picasa és open source?
Marc: picasa diria que no
mi: ni g earth, ni el chrome, probablement
s’aprofiten de l’open source
Marc: chrome si
mi: però no publiquen res
com apple
Marc: l’open source esta per aprofitar-se’n
si respectes les lleis que el protegeixen
i si que publiquen
moltissimes coses
i promouen opensource
financien
firefox mateix està financiat un 80% per google
mi: ok, tens part de raó, n’haurem de seguir parlant pq no em convenceràs del tot
Marc: apple si que es una empres TANCADISSIMA!!!
mi: jejeje
Marc: si o no??
mi: appple són uns fills de puta i jasta
Marc: a val, pensava que em voldires defensar apple!!
mi: no no k va
deia que google feia com apple, que si a utilitzar open source però no a publicar el codi desenvolupat internament
i això és de pesseteros neocons
Enviat a les 14:00 de dijous
Marc: jejeje
hauras de fer una entrada al blog
et deixo que haig de fer unes trucades
mi: ah pos nos mala idea… però seria negativ
negativa tb
Marc: si clar… ![]()
mi: k sapigues que tinc preparada una entrada positiva dedicada a tu
jejeje
Marc: genial!
Això és la transcripció de la conversa (al xat de Gmail, cal remarcar-ho) que vaig tenir dijous passat -per cert, dia del meu aniversari- amb en Marc Camprodon sobre el tema de l’ètica i Google. Investigant una mica i veient altres blogs que parlen del tema ( http://www.enriquedans.com/2008/09/encuesta-de-dirson-%C2%BFcomo-ves-a-google.html ) veig que el Chrome, el navegador de què em parlava en Marc, només sembla ser OpenSource, de manera nativa, en la seva versió per a Linux. Tot apunta que Google de moment s’ha guardat publicar amb llicència lliure un producte seu per al sistema operatiu dominant avui en dia en entorn d’usuari domèstic, Windows.
Des del meu punt de vista Google ofereix o explota la pitjor cara del panorama del programari lliure i de codi obert, podríem dir que es troba en la posició de l’OpenSource més a ultrança contra els plantejaments del programari lliure ( http://en.wikipedia.org/wiki/Alternative_terms_for_free_software ). És a dir, Google ocupa el nínxol de la visió més descarnada i mercantilista de la cultura lliure. En efecte, Google dóna suport al programari lliure a través d’iniciatives com el Google Summer of Code entre d’altres, a més del fet que totes les seves pàgines i serveis respirin certa complicitat amb els estàndards i propòsits lliures en general, sobretot a la vista d’uns ulls instruïts en la matèria. Però això, davant de qüestions com la censura de continguts a la Xina, sembla llavors convertir-se en meres accions caritatives per poder-se justificar d’obscures accions que van sortint a la llum poc a poc com les espurnes d’una soldadura, que l’empresa s’afanya a apagar, rectificar, perquè no s’acabi de destapar la caixa dels trons.
Es podria al·legar que la censura de continguts a la Xina és quelcom deplorable però insuficient per condemnar a l’infern una companyia que va afirmar que “no faria el mal”. Segur? és que cal sumar un nombre determinat de punts de malevolença per tal de ser qualificat de dolent? em temo que tractant-se dels mil milions de persones que deixen de tenir accés a uns determinats continguts no; que una empresa que es manifesta del cantó de la llibertat i dels estàndards oberts censuri continguts de manera restringida a un sol país crec que és quelcom injustificable.
Sortiran també els neocons trentanyeros, quaranta i cinqüentons que diran: tu, adolescent, no saps de què parles, no és tan fàcil renunciar a un mercat com el xinès amb el volum de negoci que representa. Teniu raó, i és que jo no he dit que sigui fàcil, aquest és el gran problema de tantes empreses avui en dia, que mesuren el cost social de la seva activitat en termes de fàcil o difícil de compensar, en lloc de fer-ho sota l’òptica del que és immoral i el que no. Si reduir a la meitat -per dir alguna cosa- els beneficis suposa reduir a la meitat els dividends, ¿quines matemàtiques no coneixen els directius? Tots sabem que hi ha uns pocs xupant del bote i cobrant massa, i molts treballant massa i cobrant poc. Després pretenem que els pobles islàmics -per exemple- assumeixin la nostra sacrosanta moralitat tot alliçonant-los sobre com n’és de superior la civilització occidental, en virtut de la qual les nenes no poden portar xador, però sí calcomanies de la Barbie.
L’autor d’aquest blog és encara un gens orgullós usuari de Gmail.
|
Comparteix a: |
|
|---|---|
|
Accions: |
|
|
Sindicació |
|
Ei, gràcies per ser a aquesta pàgina.
Potser has notat que ha canviat una mica.
Estic "en ello".
Aquests continguts es publiquen amb llicència CC BY-SA, sempre que no s'especifiqui el contrari en un context més específic.