Diu Khalil Gibran a El profeta:
Després un home ric digué: – Parla’ns de donar. I ell respongué: És poc el que dónes, quan dónes del que et pertany. Quan dónes de tu mateix és quan dónes veritablement. Car, ¿què són les vostres possessions sinó coses que conserveu i guardeu per por d’haver de necessitar-les demà? I demà, què li portarà al gos massa prudent, que amaga ossos a la sorra sense rastre mentre segueix els pelegrins vers la ciutat santa? I què és el temor de la necessitat, més que la necessitat mateixa?
Hi ha aquells que donen poc del molt que tenen… i ho donen per rebre’n agraïment, i llur secret fa els seus dons indesitjables. I aquells que tenen poc i ho donen tot. Aquests són els qui creuen en la vida i en la liberalitat de la vida, i la seva caixa no queda mai buida. Hi ha aquells que donen amb joia, i aquesta joia és llur recompensa. I aquells que donen amb dolor, i aquest dolor és llur baptisme. I també els qui donen, i no els dol donar, ni en cerquen cap joia, ni ho fan sentint-se virtuosos. Donen de la mateixa manera que la murtra escampa la seva fragància en l’espai, en la vall llunyana. Déu parla a través de les mans d’aquests, i darrera de llurs ulls somriu la terra.
És bo donar quan se’ns demana, però és millor comprendre i donar abans que ens ho demanin. I per aquell que té la mà oberta, la recerca d’aquell que ho espera és una joia més gran que la de donar. Existeix cap cosa que pugueu guardar per sempre? Tot el que teniu serà donat algun dia. Doneu, per tant, avui mateix, perquè l’època de donar sigui la vostra i no la dels vostres hereus. Sovint dieu: prou voldria donar, però només a aquells que ho mereixen. Però els arbres del vostre hort no pensen així, ni tampoc els ramtas del vostre pasturatge. [...]
Sense ànim de satisfer les expectatives que podria generar la lectura d’aquest text fantàstic (us recomano que el llegiu sencer per exemple a l’Obra Selecta, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978, juntament amb d’altres imprescindibles inclosos dins El profeta, El precursor, El foll i El caminant i, dit sigui de passada, abandoneu els embaucadors, plagiadors i encantadors de serps com Jorge Bucay) m’ha semblat interessant per introduir el que ara us diré:
Heus aquí una llista de coses que dono o canvio. Estic fent endreça de la casa i això posa de manifest tot allò que durant cinc anys pots haver cregut necessitar i que no has necessitat durant cinc anys. Així doncs, sense més preàmbuls, s’obre la veda. Si t’interessa res, contacta amb mi a través de mail a raimon arrova imatgedart punt com. Allò que canviï, encara he de fer el post tipus llista de regals explicant per quina cosa ho voldria canviar. Però estic segur que això no serà un problema. Insisteixo, però, en el tema de Jorge Bucay: aquest senyor no és aigua clara.
Te les dono. Una d’elles és una ampolla antiga de Licor 43. No sé si té cap interès històric o de col·leccionisme, però queda dit.
Te’ls dono. Altaveus així mitjanets, amb connexió com la que veus a la foto. Ni idea de si funcionen.
T’ho dono. Martell de joguina amb xiulet i dues quetes per donar corda al català.
Te’ls dono. El violí d’Auschwitz, d’Àngels Anglada, que te’l dono perquè ja en tinc un altre exemplar, i Fe y Vida (Juan García Inza i Pedro de la Herrán), que em va arribar a les mans fruit de l’endreça de trastos d’algú altre. Té alguns passatges impagables com:
- [También debes recordar] por qué lesionan gravemente el plan de Dios las llamadas relaciones prematrimoniales.
- El ateísmo es la negación de Dios por malicia o ignorancia. El ateísmo moderno se presenta con frecuencia muy organizado y cuenta con poderosos medios para intentar eliminar la idea de Dios en la sociedad. [...] El hombre será más hombre, dicen, cuando elimine a Dios de su vida. Todo es fruto del odio que viene del Maligno desde el principio de la humanidad.
- Entre d’altres…
Te la dono. 96 cm. aprox. d’alçada per una mica més de 4 metres de llarg, també aprox. Té alguns trossets trencats però és plenament funcional.
Te la canvio. Tenda per a 2-3 persones. Utilitzada en 10 o menys ocasions. En molt bon estat en general, tot i que té un vent trencat. Me’n vull desprendre perquè me n’acabo de comprar una altra més petita, lleugera i discreta.
T’ho dono:
Te’ls dono. De 43-45 cm. de llarg cada un. Van funcionar durant relativament poc temps, però fa molts anys i van viure força trote, per això no et puc donar garantia que funcionin.
T’ho dono o t’ho canvio. La raó és que passo de guarrades químiques que tampoc utilitzo. No passo igual d’altres guarrades químiques que sí que utilitzo.
Te’l dono. Potser tu li trobaràs la utilitat. 26 de diàmetre per 20 d’alçada, aproximadament.
Te la dono. Per a col·leccionisme, per a rebentar-la, per riure o per al que sigui. Me la suda, queda-te-la.

Te’ls dono. Durant un temps els pots de la melmelada de la Bonne Maman van anar buscats, o no, per ser aptes per al cultiu de fongs. A mi aquest tema no em va acabar de sortir bé; si els vols en tens 4, dos d’ells ja preparats amb foradets i vermiculita i no sé si encara més parafernàlia.
Òbviament, t’ho dono:
Te la dono. Peça de plàstic negre semblant a un tricorni, potser pertanyent a algun extractor o aparell d’aquesta mena.
Te’ls dono. 10 marcs de fusta de mides compreses entre els 54 i els 68 cm. pel que fa a les amplades i els 37 i els 54 cm. pel que fa a les alçades. Diversos estils, però tots més aviat clàssics.
|
Comparteix a: |
|
|---|---|
|
Accions: |
|
|
Sindicació |
|
Ei, gràcies per ser a aquesta pàgina.
Potser has notat que ha canviat una mica.
Estic "en ello".
Aquests continguts es publiquen amb llicència CC BY-SA, sempre que no s'especifiqui el contrari en un context més específic.