En Lluís és usuari de GNU/Linux des de la tardor de l’any 2010. De fet, no estic segur que encara en sigui (espero que sí), però en aquell moment li vaig demanar de fer-li una entrevista -que no sé per quina raó, qualifico al mateix vídeo com a petita, tot i que dura 38 minuts…- sobre la seva experiència amb el seu nou sistema operatiu. No l’he poguda editar fins ara, un any després, però tal com diuen, més val tard que mai. Espero que et sembli interessant; més avall pots veure algunes reflexions o qüestions que plantejo, m’agradaria saber què en penses i si vols pots compartir-ho deixant un comentari. Gràcies!

GNU/Linux em podria servir?

Com tot a la vida, depèn. Però molt probablement la resposta és sí. Crec que només hi ha una condició: n’has de tenir ganes. Has d’estar disposat a sortir de la zona de comfort de què parla en Lluís. En GNU/Linux et trobaràs coses que funcionen igual, i d’altres que no. Les has d’acceptar, com s’accepten les virtuts i els defectes de la gent que ens envolta. Sens dubte, GNU/Linux et pot servir si, recollint el que també comentava en Lluís, ets un usuari que fa servir l’ordinador especialment per als propòsits següents:

• navegar per Internet, rebre i enviar correu electrònic, gestionar una agenda personal i adreces de contactes.
• crear, obrir i imprimir documents des d’aplicacions d’ofimàtica
• gestionar catàlegs de fotografies i retocar-les

Evidentment, pots fer moltes més coses que això en GNU/Linux, però si les teves necessitats són només aquestes, quasi sense cap dubte estaran satisfetes. Probablement a aquesta llista podríem afegir-hi l’edició de vídeo o altres camps, però entenc que la interpretació de fins a quin punt les necessitats associades estan cobertes en GNU/Linux ja és quelcom més opinable.

Per altra banda, hi ha comerços, com GNUinos, que estan especialitzats en la venda d’equips 100% compatibles amb sistemes operatius de programari lliure, que també instal·len. Aspecte en què, per altra banda, l’oferta cada vegada va millorant i sembla que només és qüestió de temps fins que s’arribi a un suport total (esperem).

Precisions

• No és estrictament cert que en GNU/Linux sigui invulnerable als virus, com segurament tampoc ho és per a Mac OS. El que passa és que tots dos sistemes, per la seva manera de funcionar basada nativament en permisos i altres estratègies de seguretat, són substancialment menys vulnerables que els sistemes Windows. Hi ha, també, una raó de mercat, i és que qui s’ha dedicat a elaborar virus per a sistemes informàtics, ho ha fet principalment per a Windows, que durant molt temps va tenir una posició hegemònica en la majoria dels camps, situació que poc a poc va canviant. Les correccions o matisos a aquestes precisions seran benvingudes.
• En Lluís parla de la dificultat d’instal·lar una webcam en GNU/Linux. Com deia més amunt, els problemes de compatibilitat del maquinari, hardware, amb els sistemes GNU/Linux, són quelcom que amb el temps ha anat i seguirà resolent-se paulatinament. També per qüestions de mercat, ja que cada vegada més usuaris i empreses tenen GNU/Linux com una opció o una referència per a les seves solucions informàtiques. Sense anar més lluny, el sistema operatiu de Google Android, per al qual cada vegada hi ha més dispositius preparats i que està basat en Linux, que és el nucli del sistema GNU/Linux. Per a més informació sobre aquest ball de noms Linux – GNU/Linux, vegeu a la Wikipedia Controversia por la denominación GNU/Linux.

Temes de debat

Al llarg de l’entrevista hauràs vist que van sorgint diversos temes, que et convido a analitzar més a fons només si tens ganes d’empantanegar-te una mica en el paper que avui en dia té la informàtica -i de retruc, el programari lliure- a la nostra societat. Avisat, quedes, doncs, que el que ve a continuació són punts de debat alguns dels quals pot ser que t’interessin, i altres que et semblin molt freaks.

El concepte de normalitat en informàtica

En Lluís fa servir en diverses ocasions expressions que es remeten al concepte de nivell usuari en l’ús de la informàtica. Deixant al marge la trampa que amaga aquest terme, ja que qualsevol persona que fa servir una eina n’és usuària, independentment que ho faci de manera sofisticada o rudimentària, ¿com et sembla que es caracteritzaria avui aquest usuari amb uns coneixements i aptituds intermedis en informàtica? O, en altres paraules, quines són aquestes aptituds i coneixements que anomenaríem intermedis, i quin subconjunt d’eines integra aquest estat de normalitat? Cada quant hauríem d’actualitzar la classificació del que es considera intermedi, tenint en compte els avenços de la tècnica, però sobretot, els canvis generacionals que forcen que el que no era normal ahir, ja ho serà demà?

• És Microsoft Windows més normal que GNU/Linux, o hauríem de parlar d’habitual?
• Què penses de la barrera tècnica que esmenta en Lluís al final del minut 11?
• Per mi, les qüestions anteriors van indissociablement lligades a una imatge monolítica, i avui en dia encara hegemònica, que algunes empreses han volgut vendre sobre la manera de treballar amb els ordinadors. I caldria dir, no només l’han venuda, sinó que l’han volgut imposar amb la connivència amb les pràctiques de pirateig de llicències de les aplicacions que comercialitzaven. D’aquesta manera algunes empreses productores de programari propietari s’han assegurat tenir una quota de mercat pràcticament monopolística, que convertia el seu producte en l’únic que, dins la imatge mental dels seus usuaris, es podia fer servir per a resoldre una necessitat determinada. En efecte, doncs, des del meu punt de vista (i de molta altra gent) a Adobe, Microsoft, Autodesk i a d’altres empreses en realitat els interessa que el seus productes siguin piratejats.
• vora el terç final del minut 6, en Lluís es refereix a la figura de l’amic informàtic -que en la majoria dels casos és amic, però que no sempre és informàtic, com és el meu cas. A banda que també aporti iniciatives positives com la d’instal·lar GNU/Linux, no et sembla que, d’alguna manera, aquesta figura també ha impedit en alguns casos les experiències d’aprenentatge que els usuaris podrien haver viscut en la seva relació amb l’eina informàtica? També és habitual, en les persones que juguen aquest paper, que facin argumentacions del tipus li vaig instal·lar això perquè no em donés més maldecaps a mi, quan instal·len programes que aparentment resolen necessitats però que en el fons estan comprometent l’estabilitat dels sistemes operatius (parlo d’antivirus i firewalls addicionals, netejadors de brossa, complements per a navegadors, etc.). En quins aspectes, doncs, et sembla sana i necessària aquesta figura, i en quins altres no t’ho sembla tant?

Sobre què és intuïtiu

És GNU/Linux menys intuitiu que Microsoft Windows? en Lluís parla més d’un cop d’aquest aspecte, i sembla que es contradigui en algun punt (tot i que després matisa i s’entén) ja que fa algunes valoracions molt positives sobre la facilitat d’instal·lar certs programes en GNU/Linux, per exemple, però també afirma que l’aspecte de la interfície és una mica per a cap quadrats, per a informàtics, trobant a faltar un treball més dedicat en els aspectes estètics. Anem, doncs, a posar una mica de zitzània, ja que aquest de la interfície és també un dels temes estrella a l’hora de parlar de GNU/Linux i programari lliure en general:

• Un informàtic no necessita eines com més intuïtives millor?
• Un informàtic no ha de donar importància als aspectes estètics? o, més genèricament, ¿l’estètica no ha de formar part necessàriament de l’educació de les persones?
• Cal tenir en compte, a més, que GNU/Linux com a sistema operatiu pot funcionar amb molts entorns d’escriptori diferents. Quin entorn d’escriptori t’agrada més? Quin grau d’intensitat veus a la relació entre acabats estètics i mecàniques d’ús en els entorns d’escriptori que coneixes (inclòs Microsoft Windows, si vols)? Des del meu punt de vista, l’aspecte pobre d’un escriptori GNOME fa certa, en aquest cas, la frase de menys és més.
• Admetent que el terminal de comandes (les lletres verdes sobre fons negre que veiem a les pel·lícules i de què parla en Lluís) no és la manera més intuitiva de fer quelcom amb un ordinador, ¿és aquesta eina allò que separa un usuari avançat d’un que no ho és? personalment mai m’he sentit del tot còmode amb el terminal de comandes -potser només és una qüestió de costum- però la gent del meu entorn em considera un usuari avançat. No podria ser que jo trobi intuitives coses que a d’altres persones no els ho semblen?
• la interfície de Blender et sembla intuïtiva?

Altres temes i/o conclusions i provocacions

• És ben clar que intuïtiu és allò que s’assembla al que fa Apple o Microsoft
• Com animaries algú a sortir de la seva zona de comfort per començar a utilitzar GNU/Linux?
• Creus que la capacitat de parlar amb el sistema operatiu o una altra aplicació mitjançant un terminal de comandes és el futur, o al contrari és quelcom que les interfícies gràfiques acabaran per desterrar totalment, de manera anàloga a com hi ha entorns de desenvolupament/programació basats en elements gràfics (PureData, VVVV, Grasshopper, etc.) ?
• En Lluís ens explica que en una ocasió buscava un programa per a fer servir en combinació amb l’editor de vídeo i va trobar el GIMP. Quines combinacions entre aplicacions de programari lliure et sembla, per la teva experiència, que proporcionen uns fluxos de treball més àgils o fiables?
• Molt probablement tant jo com en Lluís ens haguem equivocat a l’hora de definir o fer afirmacions sobre quelcom. Corregeix-nos, si us plau, tot el que et sembli que és incorrecte des d’un punt de vista tècnic.

Recordeu l’entrada de fa unes setmanes on us presentava el tràiler del joc Isagoras on he estat participant com a director artístic durant l’últim any?

Finalment, després d’unes setmanes d’espera que ja es començaven a fer llargues , Isagoras ja ha estat aprovat i és a la venda al marketplace Indie Games. Si teniu la sort de tenir una XBOX, el podeu provar gratuïtament. En cas que no, us consolarà saber que jo tampoc en tinc . Ara la intrèpida Crow ja pot sortir amb el seu prototip, l’Isagoras, que quasi encara ni ha provat, per fer front a l’amenaça alienígena que, tot just començar el joc, ja elimina el planeta Terra del panorama.

Espero ben aviat poder fer un post al blog o al portafolis on explicar de manera estesa els aspectes més rellevants de la part de desenvolupament artístic del joc.

Les darreres setmanes hem sentit a parlar de la decisió o postura d’Apple en relació a Flash. Tot ve de la suposada reflexió d’Steve Jobs en relació al fet que molts formats de publicació i interacció web que abans només eren possibles utilitzant Flash, ara es poden aconseguir amb altres tecnologies, sobretot el tan anomenat HTML5 en conjunció amb Javascript. A això s’uneix el gran volum de recursos del processador dels dispositius informàtics que Flash consumeix. Per això Apple vol apartar l’ús d’aquesta tecnologia dins els dispositius (iPad, iPhone i iPad) amb què ha revolucionat i revoluciona el mercat d’aquests gadgets, perquè Flash és l’única pedra a la sabata que en podria comprometre l’immaculat funcionament i la durada de la bateria.

Adobe ha respost a l’ofensiva amb una campanya que, pel poc que sé, està orientada a calmar els ànims, allargar la mà a Apple i, de passada, deixar constància del gran pes tecnològic que encara i fins que no es demostri el contrari té Flash a Internet.

El debat no apareix del tot per sorpresa. Ja fa uns mesos que se sent a parlar de com Apple vol restringir el ventall de tecnologies de desenvolupament que podran admetre els nous trastets. La raó evident, la que ja s’ha comentat per una banda de donar continuitat al control que Apple exerceix sobre el hardware que proveeix, i que és l’únic que li permet garantir als seus clients les grans prestacions dels seus productes; i per altra banda la deriva d’aquest argument que ja des de fa un temps impregna la companyia d’Steve Jobs, i és que tot hagi de tenir a ferro roent marcat el símbol de la pometa dels collons.

Fa un temps m’estava plantejant obrir horitzons i posar-me a desenvolupar jocs per a iPhone utilitzant Blender, SIO2 i un llibre sobre la matèria. Però des que vaig estar al corrent de tot el que es parla en aquest apartat de l’article de la wikipèdia (no me la crec cegament, és només per referenciar), em vaig decebre en aquestes expectatives.

Per tot això coincideixo amb qui, a part de veure en aquest assalt d’Apple una arriscada proposta al mercat, hi veu també el pes de l’ego d’un personatge i una empresa que sens dubte han tingut un paper clau en l’esdevenidor de les tendències informàtiques dels darrers vint anys. I és una veritable llàstima. En els comentaris subsegüents a aquesta broma podeu veure reflexions que fan altres persones en relació a aquest fet.

Però lluny de mi, suposo que ja ho sabeu, el voler convertir-me en herald de la defensa de Flash. Per a desgràcia meva, sóc sovint un personatge incòmode ja que no les persones sinó el temps em donen la raó. Avui qualsevol gafapastas de merda que es valori sap que cal cagar-se en Flash, però fa cinc anys m’hauria mirat per sobre l’espatlla dient que les aplicacions en Flash eren el futur. Adobe ara esgrimeix el suport que ha donat a algunes tecnologies obertes com el PDF, i ho fa donant la mà a Apple com si fos cosa d’ells dos i de quatre més el mèrit que la tecnologia informàtica no estigui en mans del dimoni de Microsoft.

Però en això s’equivoquen. Perquè tot i que les pràctiques d’Adobe no pateixin gaire de la meva ira, principalment perquè en general com a empresa ha tingut el detall de no ficar-se on no la demanaven, la compra (o la compra/fusió trampa, segons creuen alguns) de Macromedia fa uns anys demostra quina idea de mercat tenia Adobe, i avui les ofertes de treball segueixen predicant perles com:

se requiere diseñador web con HTML, CSS, Dreamweaver, Flash

(suposo que ja sabeu, especialment els abanderats del bilingüisme, que qualsevol oferta de treball seriosa és en castellà). Bé, potser no queda prou clar, però formular els requeriments del desenvolupament web en aquests termes, com si tots quatre fossin categories a posar en un mateix sac, és un despropòsit i demostra que s’ignora allò que se suposava requerit.

L’únic que ha fet Apple és obrir la caixa dels trons. El més patètic és que es sap guanyador, i jo espero que la reacció del mercat a les noves regles del joc escombri dels ordinadors no Adobe, sinó totes dues empreses, generadores per altra banda de les més insanes relacions de dependència tecnològica que s’han vist, després del rei indiscutible que és, evidentment, Microsoft.