Tag Archives: progressisme

Torno a dedicar una article al totpoderós cercador de les coses que, existeixin o no, són a Internet. I això arrel de la lectura d’aquest article que una vegada més m’ha fet adonar de quanta raó tinc en algunes de les coses que penso. La modèstia, per al cas d’aquest article, és una virtut que no necessito i pot ser que tingui la mala sort de no haver-me topat amb un article precisament capaç de dur-me la contrària en aquest aspecte.

I veig les coses com les veig perquè amb certa por, tot i que també amb la convicció que no tenen per què ser un senyal dramàtic del destí que ens espera, comprovo que el meu entorn fa servir els serveis de Google d’una manera absolutament acrítica. Penso bàsicament en dos contextos: el moviment escolta i la feina, tots dos tacats, per als que els coneguin, per una inevitable màcula de progressisme. Probablement això és així perquè aquestes persones no tenen a l’abast, en el pla dels coneixements tècnics, la possibilitat de posar a punt eines que satisfan les mateixes necessitats que les de Google, o simplement perquè ignoren la seva existència. Jo, que entre ells passo per freak de la informàtica i que sí que les conec, doncs, no puc evitar aquella por de què us parlava, i un cert regust de dir ¿Segur que no són gens conscients de totes les implicacions que té l’ús incondicional de les eines de Google?¿Per què fins i tot des de la ignorància hi ha la idea que Microsoft està malament (Eso no se dice, eso no se hace), i no existeix aquesta mateixa consciència en relació a Google? En definitiva, per què Google és tan simpàtic i cool, si la majoria de persones no tenen ni idea de què significa el Google Summer of Code per al programari lliure, per exemple?

Encunyo aquest terme, Googressisme, -perquè qualsevol autor de blogs que es valgui ha d’encunyar algun terme al llarg de la seva vida, i ara jo provo sort- per parlar doncs de tota aquesta inèrcia tecnològica (i potser socio-mediambiental) que ens porta a tractar amb complicitat aquell qui té l’habilitat de ser còmplice amb nosaltres i amb els nostres suposats enemics ideològics: la repressió política a la Xina, la violació de la privacitat de les nostres dades, el tot és en venda. Vaja, un progressisme acomodatici, molt propi de tots aquells qui durant la bombolla immobiliària hem vist algú enriquir-se i el comentari pertinent i políticament correcte era: ell és llest, s’aprofita del sistema i no fa res il·legal, jo en la seva situació faria el mateix. Que fàcil és, oi, des d’aquí, condemnar els bombardejos d’Israel?

Ens veiem amb el dret d’opinar sobre tot, però sempre tenim el pretext a punt per no comprometre’ns amb res. És molt car. Tinc altra feina. Jo, Raimon, vull les coses fàcils. Aquí les coses han de funcionar. Primer m’he d’aclarir jo. Clar, el món és tan complex que ningú té autoritat moral per dir a algú altre que procuri fer casar aquesta complexitat amb la visió utòpica del món que tots defensaríem tenir. Això és Googressisme.