Tag Archives: stand-by

L’altre dia vaig parlar del Googressisme. Una altra de les manifestacions d’aquest pervers corrent no tant de pensament com de raonaments és la campanya contra la pràctica de deixar endollats els aparells elèctrics que no estem fent servir. Aquest estat dels electrodomèstics i màquines elèctriques és el que s’anomena l’stand-by, l’estar a punt per.

Ahir en parlava amb un company. Segons les seves informacions, el consum en stand-by de tot EEUU durant un any és equivalent al consum elèctric funcional durant també tot un any de la Índia. Davant aquesta proposició, em vaig abraonar dialècticament a sobre seu cagant-me en les estadístiques, per perverses i fàcilment dirigibles (sigui en origen o en destí) a allò que pretenem demostrar. En relació a per què penso així, valgui mencionar un post sobre la perpetuació de les relacions de dependència del tercer món cap al primer i la meva curta etapa com a enquestador. I en relació als arguments del meu company, podeu consultar això.

El meu punt de vista sobre totes aquestes afirmacions que només la prudència m’impedeix qualificar de bulos online, com la impagable animalada del Google amb el fons negre, és que són una visió esbiaixada sobre els problemes energètics del món i hi fan una cortina de fum, impedint que la informació ens serveixi per adonar-nos de problemes estructurals. Així, aquells que defensarien apagar sempre les pantalles dels ordinadors, per exemple, són (o som) probablement els mateixos que alçaríem el crit el cel si els impostos sobre els combustibles fòssils gravessin més durament els usuaris particulars de vehicles, i els mateixos que no donen suport a l’agricultura ecològica perquè és massa cara. Tothom, doncs, és molt sostenible mentre no li toquin la butxaca.

Passa quelcom semblant amb el programari lliure, i perdoneu aquesta arrambada d’aigua cap al meu molí. El principal avantatge del PL als ulls de la societat és que és gratuït, i realment això és un aspecte menor i una conseqüència de les grandeses reals d’aquest tipus de programari. Per això queden fora de la conversa aspectes tan importants com les llibertats que es pressuposen o la idea de cedir a l’usuari la decisió i les responsabilitats en l’ús de les eines informàtiques.

La sostenibilitat, de la mateixa manera, ha de poder sortir d’aquesta faixa que l’associa al que és barat i assimilable a una comuna hippy. No en un sentit taxatiu, però crec que cal ser conscients que la sostenibilitat val diners -no diria és cara- precisament perquè les coses barates, és a dir amb un cost baix de producció, ho són generalment gràcies a pràctiques insostenibles. Alguns ja coneixereu el meu activisme verbal contra IKEA, que va més enllà de com d’escassa o no és la fusta utilitzada per a fer els mobles.

Així que us convido a oblidar-vos dels LEDs de la punyeta, i que comenceu a comprar l’oli -això de què estem tant orgullosos en la nostra condició mediterrània- en ampolles de vidre que, a més, en conserven molt millor les propietats i el gust. I si no ho voleu fer perquè aquest oli en vidre és massa car, pregunteu-vos llavors en quantes altres coses esteu finançant la insostenibilitat a través de les vostres compres. He dit.