Tag Archives: TIC

Ja fa unes setmanes que tinc el DNI caducat. Em passa allò típic de no trobar el moment per fer-ho, sempre que m’hi he posat aviat sortia una o altra eventualitat que em feia deixar-ho per a més endavant. Un dels inconvenients principals, a part del reservar-me l’estona per anar a un o altre centre d’expedició del document, era fer-me la fotografia. Les que tinc, a més de lletges, no reflecteixen el meu look actual, i si m’haguessin de detenir tindrien algun problema, potser.

Un parell de fets relacionats amb això, és a dir el nou DNI electrònic, em reforcen la idea que les administracions segueixen sense creure’s ni saber gaire què és això de les noves tecnologies i totes les implicacions i avantatges reals que podrien tenir per als ciutadans.

Primer fet:

Avui estava mirant la pàgina web per demanar cita per a renovar-me finalment el DNI, i m’he trobat amb una pàgina lletja, i mal dissenyada a nivell funcional. Els dissenyadors/desenvolupadors de les pàgines web de l’administració estatal encara deuen viure a l’any 1994 i no saben que existeix una tecnologia que es diu CSS (i si ho saben, és evident que no en coneixen el potencial). Tampoc no deuen saber que reservar espai per a un menú i que aquest menú no tingui res a dins és una agressió en tota regla a la interacció de l’usuari amb la pàgina. Com a corol·lari, l’usuari utilitza les seves dades per començar una connexió segura amb la pàgina, però no té cap botó (el típic logout, o Sortir) per acabar-la, tot i que si s’intenta abandonar la pàgina surt un avís advertint que no és convenient finalitzar la connexió d’aquesta manera. I què voleu que faci, esperar dos anys amb la pàgina oberta perquè afegiu un maleït botó?

Segon fet:

Després de mirar la pàgina i comprovar que tot aquell mejunje només servia per a marcar el dia i hora en el qual m’havia de personar a la jefatura (direm prefectura) en qüestió (dius, podrien haver aprofitat ni que sigui per posar-hi també el joc del Fèlix Bitllet…), he decidit trucar al telèfon d’informació per demanar si hi havia la possibilitat de proporcionar en format electrònic la meva fotografia. Perquè si em puc estalviar els 4 € que em cobrarien a qualsevol botiga de mala mort per fotografiar-me tísic i amb cara de pavo, millor que millor. Tinc una càmera digital, un trespeus i una paret blanca o sigui que no necessito res més per fer-me-la jo mateix. Molt amablement, el noi que m’atenia m’ha dit que la digitalització es feia a la comissaria mateix -obviant la raó que jo li adduïa de l’estalvi-, i que jo havia de portar la fotografia en paper, com sempre ha sigut.

País de merda.