El meu avi va ser prou afortunat de viure fins als cent anys i amb una salut envejable. Era una persona molt aficionada a la fotografia i al cinema domèstic; i no va deixar aquesta afició fins que va morir la meva àvia. No es va enfonsar, però probablement sí que la tristesa tingué quelcom a veure amb l’abandonament de les càmeres.
Quan tota la família es trobava per Nadal, l’avi projectava algunes d’aquestes pel·lícules seves. Molt poques, perquè normalment vèiem sobretot pel·lícules de Charlot o de Stan Laurel i Oliver Hardy. Durant els últims anys de la seva vida, tot aquest material fílmic va anar quedant oblidat. Després d’un periple que seria llarg d’explicar aquí, aquest material va arribar a les meves mans. Dins de 13 caixes, com les que sobren a les perfumeries, hi havia aproximadament 300 bobines de durades diverses, en format de Super8, 8mm i 9,5 milímetres, i algunes altres rareses disperses, fins i tot material en vídeo dels anys 90.
Gràcies al finançament familiar, vaig poder dedicar íntegrament les setmanes de feina necessàries per a catalogar i digitalitzar tot aquest material. El resultat final del procés és un sistema informatitzat d’arxiu, basat en paraules clau, amb el qual és força senzill localitzar en format digital o físic qualsevol pel·lícula.
Si et vols fer una idea de la mena de coses que feia durant aquesta feina, i veure més imatges que va gravar el meu avi, fes una ullada als clips següents: