Aquest retrat de l’Ashle presideix (com a mínim dins el meu cap) tot el que he experimentat en cianotípia des de fa ja més d’un any. Vaig fer aquesta cianotípia en algun moment de l’hivern de 2023, o finals de 2022, com a primer pas en l’experimentació que volia fer d’aquesta tècnica sobre papers japonesos.
M’inspiraven les obres que Albarrán & Cabrera publicaven al seu compte d’Instagram i vaig decidir emprendre la recerca per a intentar reproduir els resultats que ells aconseguien utilitzant pa d’or. Ara ja soc una mica més a prop d’arribar-hi, però tinc un apreci especial per a aquesta obra en què es va donar, per primera vegada, el patró de procés i resultats que poc a poc, de manera quasi imperceptible, he anat identificant des de llavors en aquest camí experimental.
Es tracta d’una manera de treballar en què tens la sensació d’estar experimentant completament a cegues, és a dir de la manera més genuïna possible si ens agafem al significat d’aquest procés: fer una cosa simplement per satisfer la incògnita d’a veure què passa. Això fa que molts resultats no arribin enlloc. A vegades, a causa d’algun descuit o petit detall fet de manera diferent i desapercebuda, passa quelcom extraordinari, però allò mateix que ho ha fet possible és el que impedeix documentar-ho i repetir el resultat.
Això genera nous resultats infructuosos que, un cop oblidats durant algunes setmanes a una carpeta, a vegades recupero per a emprendre nous camins experimentals. Mentre perpetuo el delicat equilibri entre ofici i joc, així és com vaig crear aquest retrat de l’Ashle. Estava aprenent a daurar superfícies i, quan vaig tenir una mica controlats els aspectes bàsics de la tècnica, la vaig voler provar amb una de les diverses cianotípies que tenia rondant pel taller. Era una imatge de què estava satisfet, evidentment, però només vaig ser conscient de com d’únic i valuós era aquell resultat a mesura que anava acabant el procés de daurar el suport i adherir-hi la cianotípia damunt.
La fotografia en sí la vaig fer a l’Ashle el maig de 2021 a Sant Lluc. Pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.
Condicions de l’NFT
Aquesta peça es ven en forma d’NFT, que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord de compravenda entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la compra de l’NFT.
Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.
Dades de l’obra:
- Cianotípia sobre paper de Fibra llisa de 18 g/m2, muntada sobre paper Canson Montval de 300 g/m2 daurat amb imitació d’or.
- Dimensions de la imatge: 180×265 mm. Dimensions amb el marc: 340×430 mm.
- Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.