Categoria: General

Publicat el per

Vinyet menor

Tal i com explico a l’entrada sobre la fotografia Vinyet major, aquesta cianotípia és fruit de molts intents infructuosos (una mica més de 20, probablement) d’aconseguir una imatge amb les qualitats que buscava: unes llums que no estiguessin cremades, en què la pell tingués prou detall i textura, i unes ombres que no fossin exageradament denses. Finalment, després de provar diversos temps d’exposició, però també moments del dia per a fer-ho, papers, maneres d’emulsionar i altres variables, vaig obtenir aquest resultat que em va semblar el millor que podia aconseguir amb els mitjans i coneixements que tenia en aquell moment.

Pensava, al cap i a la fi, que potser havia tingut una mica de sort del principiant amb el bon resultat de la cianotípia de l’Ashle, i que un cop fetes totes les experimentacions possibles, també formava part del meu aprenentatge saber resignar-me, i no invertir més material, temps i energia en una cosa que ja no sabia com millorar. I això és el que vaig fer: donar per bo el millor resultat que havia aconseguit encara que no fos perfecte.

La vaig emmarcar en un suport daurat seguint el mateix procés que havia experimentat per primer cop amb l’Ashle 1. En aquell moment encara feia servir Canson Montval, que a causa del seu acabat texturat no sempre facilita una adhesió del paper japonès a la superfície daurada. Tampoc havia perfeccionat la tècnica de daurat per aconseguir unes vores rectes i netes, que en aquest cas vaig provar de compensar utilitzant diverses capes delicades de llapis. Al principi tenia sentiments ambivalents de la meva satisfacció amb el resultat, però quan uns mesos més tard vaig fer el viratge i el treball que em conduiria a la imatge Vinyet major, posant-les de costat em semblava que totes dues tenen el seu propi caràcter i atractiu.

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Detalls de l’obra

  • Cianotípia sobre paper de tipus Oizu (probablement de la varitetat que anomeno brut, perquè té una translucidesa lleugerament més tèrbola que el net) de 20 g/m2, muntada sobre paper Canson Montval 300 g/m2, daurat amb imitació d’or.
  • Dimensions de la imatge: 188×189 mm. Dimensions amb el marc: 338×337 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Publicat el per

Vinyet major

Un dia de finals d’agost de 2022 vam anar a les platgetes de roca que fa el riu Llobregat més amunt de Cal Rosal a banyar-nos. Duia la càmera de format mig que m’havia comprat feia uns mesos, per a provar-la, i la Vinyet va ser una de les persones que es va oferir voluntària per a fer-me de model. Li vaig fer aquesta foto.

Algunes setmanes després, vaig revelar el rodet i en algun moment també vaig escanejar la imatge, però no va ser fins un any després, l’estiu passat, que vaig començar a experimentar amb aquest retrat per a fer-lo en cianotípia. Va ser una batalla àrdua perquè encara no tenia la tècnica per la mà i em va costar molt aconseguir un resultat en què les ombres fossin suaus i tinguessin detall, i les llums no estiguessin cremades. El resultat més satisfactori que vaig obtenir en aquell moment és la imatge Vinyet menor.

Algunes setmanes més tard vaig començar a experimentar amb viratges de cianotípia utilitzant tints vegetals. Tenia moltes cianotípies repetides d’aquesta imatge, que no considerava aprofitables artísticament, però que em van resultar molt útils per a fer diverses proves de viratge. Curiosament, com que el viratge canvia sorprenentment les relacions de contrast de les cianotípies inicials, va resultar ser una d’aquestes imatges descartades aquella amb què vaig aconseguir l’equilibri de tonalitats que buscava.

En aquest cas el viratge està fet amb pinyol d’alvocat en pols. La còpia definitiva la vaig muntar sobre un paper Arches de gra satinat, de 300 g/m2, daurat amb or de 22 quirats.

Obra Vinyet major emmarcada vista des del cantó esquerre.
Obra Vinyet major emmarcada i vista frontalment

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Dades de l’obra:

  • Cianotípia sobre paper Oizu de 20 g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats.
  • Dimensions de la imatge: 188×189 mm. Dimensions amb el marc: 394×390 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Publicat el per

Ashle 1

Aquest retrat de l’Ashle presideix (com a mínim dins el meu cap) tot el que he experimentat en cianotípia des de fa ja més d’un any. Vaig fer aquesta cianotípia en algun moment de l’hivern de 2023, o finals de 2022, com a primer pas en l’experimentació que volia fer d’aquesta tècnica sobre papers japonesos.

M’inspiraven les obres que Albarrán & Cabrera publicaven al seu compte d’Instagram i vaig decidir emprendre la recerca per a intentar reproduir els resultats que ells aconseguien utilitzant pa d’or. Ara ja soc una mica més a prop d’arribar-hi, però tinc un apreci especial per a aquesta obra en què es va donar, per primera vegada, el patró de procés i resultats que poc a poc, de manera quasi imperceptible, he anat identificant des de llavors en aquest camí experimental.

Es tracta d’una manera de treballar en què tens la sensació d’estar experimentant completament a cegues, és a dir de la manera més genuïna possible si ens agafem al significat d’aquest procés: fer una cosa simplement per satisfer la incògnita d’a veure què passa. Això fa que molts resultats no arribin enlloc. A vegades, a causa d’algun descuit o petit detall fet de manera diferent i desapercebuda, passa quelcom extraordinari, però allò mateix que ho ha fet possible és el que impedeix documentar-ho i repetir el resultat.

Això genera nous resultats infructuosos que, un cop oblidats durant algunes setmanes a una carpeta, a vegades recupero per a emprendre nous camins experimentals. Mentre perpetuo el delicat equilibri entre ofici i joc, així és com vaig crear aquest retrat de l’Ashle. Estava aprenent a daurar superfícies i, quan vaig tenir una mica controlats els aspectes bàsics de la tècnica, la vaig voler provar amb una de les diverses cianotípies que tenia rondant pel taller. Era una imatge de què estava satisfet, evidentment, però només vaig ser conscient de com d’únic i valuós era aquell resultat a mesura que anava acabant el procés de daurar el suport i adherir-hi la cianotípia damunt.

La fotografia en sí la vaig fer a l’Ashle el maig de 2021 a Sant Lluc. Pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT, que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord de compravenda entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la compra de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Dades de l’obra:

  • Cianotípia sobre paper de Fibra llisa de 18 g/m2, muntada sobre paper Canson Montval de 300 g/m2 daurat amb imitació d’or.
  • Dimensions de la imatge: 180×265 mm. Dimensions amb el marc: 340×430 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Publicat el per

Curs de Blender en català: mòdul 4

Si ja saps que existeix aquest curs, aquí en tens el quart mòdul, en el qual abordem el procés de render (la creació d’imatges en 2D partint de la informació 3D) i la il·luminació, que és un aspecte que hi està molt relacionat.

Si acabes d’aterrar aquí i no saps de què va això, comença visualitzant els vídeos d’aquest curs per aprendre a fer servir Blender des de zero fent clic aquí.

Espero que et sigui útil. Si ho vols aprofitar encara més, és possible que t’interessi descarregar-te la Guia ràpida d’inici a Blender que poso a disposició dels subscriptors del meu butlletí. Fes clic aquí per a apuntar-t’hi i descarregar-la!

Si ja has visualitzat tots els vídeos fins aquí, pots continuar amb el mòdul 5, en què aprendràs algunes operacions bàsiques de modelatge, i aprofitem per a fer una introducció molt breu al funcionament dels materials.

Publicat el per

Com augmentar els límits de carrèga i memòria de PHP

El tàndem del servidor web Apache i l’intèrpret de PHP està subjecte a uns límits de memòria i càrrega que impedeixen que l’ordinador que els executa quedi col·lapsat amb una sol·licitud. Aquests límits normalment són bastant baixos perquè moltes de les operacions habituals d’un servidor web no els assoleixen mai. No obstant, també és habitual que o bé per una operació puntual, o bé pels requeriments especials d’un sistema de gestió de continguts (per exemple un que requereixi la càrrega d’imatges més o menys grans), sigui necessari canviar aquests valors límit.

Normalment modifiquem aquests paràmetres a un arxiu anomenat php.ini, la ubicació del qual pot variar en funció del nostre sistema. L’última vegada que l’he modificat, aquest arxiu es trobava a /etc/php/7.4/apache2/php.ini .

Dins aquest arxiu trobarem la línia upload_max_filesize = 2M . Això indica el màxim de pes que poden tenir els arxius que volem carregar en sistemes gestionats per Apache i PHP. Si volem augmentar aquest valor, només cal modificar el 2M (que són 2 megabytes) per un altre valor superior. De manera semblant, veurem la línia post_max_size = 8M que es refereix a dades POST, que són les que es processen durant l’enviament d’un formulari i que, en certa manera, també estan relacionades amb l’upload_max_filesize.

Fonts consultades:

Publicat el per

Com instal·lar una VPN

Em vaig passar molt de temps buscant informació a Internet, i també preguntant a persones properes, què era una VPN i com podia instal·lar-la dins el meu sistema domèstic. D’acord amb aquestes informacions i explicacions sospitava que m’interessava, però veia que el focus dels avantatges es centraven dos aspectes que no m’interessaven, o no de manera principal.

Per una banda, volia posar a punt una VPN per tal de comunicar amb eficàcia dos ordinadors que són a xarxes diferents. En aquesta comunicació evidentment m’interessa la seguretat de les dades, però impedir el rastreig del meu pas per a Internet -finalitat que és la més celebrada quan es parla de VPNs- és una cosa que, per a aquella necessitat, no em preocupava gaire o gens. Igualment, la majoria de solucions de què em parlaven eren subscripcions a serveis comercials, i això no m’interessava perquè, per una banda, en part responia a la lògica d’ocultar el rastre de navegació, i per l’altra perquè no era una solució que em permetés entendre com funciona aquesta tecnologia.

Recentment m’he comprat un sistema Synology i afortunadament un dels paquets que proporciona és, precisament, un servidor de VPN. Normalment, quan no conec una tecnologia, cometo diversos errors abans de decidir-me per quina solució concreta em convé més. I el fet de poder-ho provar amb un servei contrastat del sistema Synology i no haver de fer aquestes provatures al sistema operatiu amb què treballo diàriament em dona tranquil·litat.

El primer i més essencial dels passos és, per tant, instal·lar el paquet del servidor VPN a la unitat Synology. En el meu cas simplement he configurat les opcions relatives a OpenVPN (un dels protocols existents) i he deixat els altres dos (PPTP i L2TP/IPSec) desactivats. Un cop fet això, el que farem és configurar el router o encaminador de manera que totes les sol·licituds dirigides al port que tinguem configurat al servidor d’VPN es dirigieixin a l’adreça on tinguem instal·lat el Synology.

Quan posem a punt un servidor VPN a un ordinador de la nostra xarxa el que fem és permetre als ordinadors que s’hi connecten des de fora ser vistos des de la xarxa com un ordinador més que hi pertany. Des del punt de vista de l’ordinador que s’hi connecta, per altra banda, continua conservant la capacitat d’operar dins la seva xarxa amb l’adreça IP que té nativament, i a més a més té assignada una IP per part del servidor d’VPN (per exemple (10.8.0.2) que el discrimina d’altres ordinadors que també s’hi puguin connectar com ell.

Fer servir la VPN només per a recursos que hi pertanyen

En situacions com la que motivava la meva cerca d’una solució de tipus VPN, ens interessarà que només s’utilitzi aquesta xarxa extra per allò que tingui a veure amb els recursos dins la VPN, i que no s’utilitzi, per exemple, per a accedir a Internet ja que la connexió seria força més lenta. En aquest cas cal tenir present indicar-ho a l’assistent de connexió a VPN que ens proporcioni el sistema operatiu. Entre altres coses, això s’explica aquí.

Fonts d’informació:

Publicat el per

Operacions comunes amb bases de dades

Abocar una base de dades a un arxiu de text

Tenir una base de dades en format d’arxiu de text pot ser útil per a quan vulguem fer operacions massives a tota la base de dades, com per exemple cercar i substituir una cadena o un caràcter erroni de text. Ho fem així:

mysqldump -u usuari -p nombasededades > ./arxiudetext.sql

Quan ja hem fet les correccions, podem tornar a ingestar tot el contingut de l’arxiu de text a la base de dades així:

mysql -u usuari -p nombasededades < ./arxiudetext.sql

Fer una còpia de seguretat de la base de dades a Phpmyadmin:

Phpmyadmin és una eina de gestió de bases de dades de tipus MySQL. Sovint em trobo consultant una vegada i una altra com fer una còpia de seguretat perquè, encara que el procés és raonablement senzill, habitualment hi ha algun petit paràmetre que cal modificar, i que mai recordo, respecte la configuració per defecte. Com que la majoria de sistemes que faig servir utilitzen les bases de dades de manera similar a WordPress, la informació que hi ha a la pàgina de developers d’aquest sistema sobre com fer-ho em sembla una bona referència.

La còpia de segurerat també es podria fer amb el mysqldump indicat més amunt, i la pàgina que t’acabo d’enllaçar també parla d’aquesta possibilitat.

Fonts de la informació:

Publicat el per

Els estanyets de Sotllo

A una zona de la Vall Ferrera per on no passen els camins més habituals per pujar a la Pica d’Estats, hi ha els estanyets de Sotllo. No és topònim clar i establert, i per tant és possible que no els trobis amb aquest nom a cap mapa. I, no obstant, si saps llegir-lo i els busques, segurament acabaràs deduint on són. Quan hi arribes tens la sensació de trepitjar aquest lloc per primera vegada; és solitari i lunar. Hi ha estanys d’aigua glaçada i transparent que es formen amb la neu que veus amb els teus ulls com es desfà, i el vermell de les pedres plenes de ferro contrasta amb el verdós que té la sorra del fons.

La primera vegada que hi vaig anar va ser l’any 2001. I aquesta, l’agost de 2016, em penso que era la quarta vegada i m’hi acompanyava la Veronika. Només duia un petit trespeus portable que, completament desplegat, arriba fins a la cintura, i per la perspectiva de la foto no estic segur de si vaig arribar a utilitzar-lo. És una de les imatges més interessants que van sortir d’aquella ruta.

La imatge està impresa amb acabat semi brillant sobre paper Canson Infinity Baryta Prestige II, de 340 g/m2. És una tirada inicial limitada a 25 exemplars i en pots adquirir un (si en queden!) fent clic aquí.

Publicat el per

Llobregat a cal Bassacs

Imatge per a pantalla de Llobregat a Cal Bassacs

Fa dos anys la sequera no estava tan instaurada com ho ha estat els darrers mesos. I, tot i que de manera insuficient, anava plovent de tant en tant. Llavors, quan ho feia, alguns dies jo agafava el drone i me n’anava a voltar per a buscar la sort d’enxampar alguna boira matinal o turbulència interessant de l’aigua i poder-ho filmar. El dia 11 de setembre que vaig fer aquesta foto a les formes capricioses que ha creat el Llobregat a la riba de la roca deuria ser un d’aquests dies. La imatge no té gaire més secret que aquest. L’hora i la llum i alguns dels forats de les roques encara plens d’aigua de l’avinguda del riu. Com és habitual en mi, el retoc és subtil. Només em va interessar potenciar les dominants blavoses de la zona d’ombra tan bon punt les vaig identificar.

Durant aquest últim any o dos he revisitat força la imatge, perquè em plantejava donar-li format expositiu, i sempre me l’he mirat en orientació horitzontal. Condicionament o desviació tecnològica pròpia del dispositiu amb què l’havia capturat.

Fa uns dies, però, en imprimir-la sobre paper (un Canson Infinity Baryta Prestige II de 340 g/m2, amb acabat semibrillant, per si hi tens interès) em vaig adonar que funciona millor en format vertical, i així és com es quedarà. N’he fet una edició limitada de 25 exemplars. Fes clic aquí si vols adquirir-ne un.

Publicat el per

Paisatge d’Skye, l’original

Imatge de l'aquarel·la d'Skye

Després de preparar els prints basats en l’aquarel·la d’un paisatge d’Skye que vaig fer a Liminálica, m’he començat a mirar aquest original d’una manera especial. Ja des del moment que vaig acabar l’aquarel·la vaig saber que seria un dels treballs més reeixits, sinó el que més, de la residència. Pot arribar a fer una mica de ràbia que, d’una estada de quasi dues setmanes, consideris que el que val més la pena és un apunt de paisatge que potser no vaig trigar ni una hora a realitzar. Però l’art, igual que el futbol, és així.

Deia que me la vaig començar a mirar d’una manera especial perquè es va convertir en una cosa icònica, que sintetitzava sorprenentment bé la meva estada durant una setmana escassa a aquella illes de les Highlands. Vaig anar-hi perquè al màster de paisatgisme que en aquell moment estava cursant ens van encarregar el treball sobre una illa. Jo tenia uns diners pendents de gastar d’una borsa de viatge d’un premi artístic, i vaig decidir que seria bona idea invertir-los en el que em costaven els vols per arribar a Skye i fer el treball sobre aquesta illa.

Si comptem viatjar com a fer-ho a l’estranger, no és quelcom que hagi fet massa. I, en aquell moment, les úniques vegades que havia agafat un avió era per anar a la Blender Conference a Amsterdam. A Skye també hi vaig anar sol, però era un repte més ambiciós, perquè volia recórrer caminant una part significativa de la geografia de l’illa. Skye no és excessivament gran (no arriba a la meitat de la superfície de Mallorca) però tampoc és petita.

Recordo els dies previs a marxar, i especialment el dia que havia d’agafar el vol, i que sentia un gran estrès. Havia hagut d’encaixar els horaris de busos, buscar allotjament a Glasgow per al dia que arribava i altres misèries del tot pròpies de viatjar però a les quals jo no estava acostumat. A tot això s’hi sumava l’ansietat per a decidir quines càmeres de fotografies m’emportava. Volia prendre’m seriosament (o això pensava) la fotografia de paisatge, i havia comprat rodets de diapositives Velvia 50, però també m’inquietava molt quedar únicament a la mercè d’aquestes imatges si no m’emportava també la càmera digital amb què, a més a més, podia fer vídeo. Tot plegat implicava pes a la motxilla, més el menjar, i fins i tot m’estava plantejant si m’havia d’endur l’ordinador portàtil.

Miro aquell jo tan incapaç de pensar amb claredat i ser resolutiu i em sembla delirant. I no obstant no podria descartar completament tornar-m’hi a trobar. La situació em va portar a un dels moments de crisi que més recordo. Se’m va fer tard entretenint-me considerant aquestes foteses i en canvi quasi no vaig tenir temps de comprar els bitllets del bus que havia d’agafar un cop a Escòcia. Vaig haver d’agafar un taxi per no perdre el vol. Al vespre arribava a l’alberg de Glasgow, una ciutat que em va semblar terriblement inhòspita, tenint la sensació d’haver travessat l’Estígia.

Per això el contrast de l’arribada a Skye el dia següent, després d’un viatge de 6 hores d’autobús (a Skye hi ha un pont que la connecta a l’illa d’Anglaterra) va ser tant potent. Em va semblar trobar-me a una terra salvatge que demolia tota aquella realitat de consideracions i llocs mediocres (la indecisió sobre què m’enduia, la meva habitació, el taxi, l’aeroport, Glasgow, l’alberg de Glasgow) que havien presidit el meu últim dia i mig. Sentia que estava començant una nova vida a l’illa, tot i que havia de tornar a Barcelona al cap de menys d’una setmana.

El Quiraing d'Skye

L’espai i la buidor d’Skye són absolutament protagonistes. Hi bufa un vent fresquet. Si hi ha construccions, o cartells, o qualsevol cosa que un troba en el camí i que no sigui clarament un poble, sempre té un aspecte desproveït de qualsevol pretensió. Sembla una presència quasi casual. Em va exagerar aquestes sensacions el fet que els primers dies vaig ser a la zona del Quiraing, que ofereix aquests paisatges vastos i majestuosos. Després vaig descobrir una Skye més íntima i fins a cert punt més accessible, però que igualment em transmetia en molts moments que era una mena de nou món.

Aquesta imatge que vaig fer a Liminálica resumeix la contundència d’aquest paisatge que vaig viure a Skye. No va ser gens buscat, a Liminálica m’hi vaig endur desenes d’imatges sense tenir una idea clara de quines em vindria de gust utilitzar com a referent. I de totes maneres em sembla curiós que aquestes dues experiències, tan diferents entre sí i en certa manera també tan diferents de la meva vida de cada dia en el moment que les vaig viure, estiguin unides per aquesta imatge que amb prou feines mesura deu per quinze centímetres.

Possiblement posaré a la venda aquesta aquarel·la a la propera exposició. Per ara, en pots adquirir la reproducció a mida DIN A4 en sèrie limitada de 25. Fes clic aquí si vols passar per caixa.

Edició del dia 17 de juliol de 2024:

Efectivament, l’aquarel·la original del Paisatge d’Skye serà a l’exposició que començo d’aquí a uns dies al bar Victòria de Gironella. Més avall veuràs les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Si, en canvi vols comprar una de les 25 reproduccions en DIN A4 de sèrie limitada, fes clic aquí.

Obra Paisatge d'Skye emmarcada

Dades de l’obra:

  • Aquarel·la sobre paper d’aquarel·la. Realitzada el 5 d’octubre de 2023.
  • Dimensions de la imatge: 114 x 153 mm. Dimensions amb el marc: 262 x 302 mm.
  • Emmarcat amb passepartout. Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.