Categoria: Fotografia

Publicat el per

Aina

Entre els intents que em van conduir a la cianotípia Ashle 1 i els primers que vaig fer amb la imatge de l’Aina no hi ha gaires setmanes de diferència. És una imatge que presenta dificultats d’exposició fotogràfica similars a les que comento en el cas de la Vinyet major i menor. I que es resumeixen en el fet que el rostre és molt lluminós, tot i conservar molt de detall de textura, i en canvi el fons, que ocupa la major part de la imatge, és força fosc i igualment manté força textura que és necessari conservar perquè el conjunt funcioni.

Per aquest motiu les primeres proves que vaig fer no les vaig considerar cap èxit, perquè tot i ser passables, l’equilibri entre llums i ombres no era el que buscava, i les vaig fer servir per a fer algunes proves de daurat quan encara no tenia gaire clar quins resultats podia aconseguir combinant-ho amb la cianotípia i els processos necessaris per a arribar-hi. Durant l’estiu passat de l’any 2023, les bones experiències materialitzant els retrats de l’Ashle i la Vinyet i integrant-les en un suport daurat em van permetre reprendre la imatge de l’Aina amb la confiança d’aconseguir un resultat igualment satisfactori.

I, efectivament, en algun moment de la tardor de 2023 vaig acabar el retrat de l’Aina i el vaig daurar amb imitació d’or. Fa poques setmanes, en una tempesta d’estiu que va fer caure un arbre al costat de casa, vaig tenir degoters i aquesta imatge se’m va fer malbé. L’aigua queia sobre la taula on, per mala sort, tenia aquesta i altres obres, a més de papers i material divers. Deuria ser cosa de la providència, però, que ja feia alguns mesos que no m’havia quedat satisfet amb aquell resultat, i seguia experimentant-hi provant papers i viratges diversos.

No fa massa dies que vaig acabar de virar aquesta imatge i la vaig muntar sobre l’or. Encara que de manera interrompuda, he treballat en el retrat de l’Aina des de fa un any i mig, però paradoxalment potser és l’obra en què ha passat menys temps des que vaig exposar-ne la cianotípia fins ahir, que vaig anar-la a recollir-la emmarcada.

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Dades de l’obra:

  • Cianotípia sobre paper de fibra de kozo del mestre japonès Hasegawa de 20~ g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats. Virada amb fenigrec, boixerola i pols de pinyol d’alvocat.
  • Dimensions de la imatge: 265 x 182 mm. Dimensions amb el marc: 418 x 337 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Publicat el per

Vinyet menor

Tal i com explico a l’entrada sobre la fotografia Vinyet major, aquesta cianotípia és fruit de molts intents infructuosos (una mica més de 20, probablement) d’aconseguir una imatge amb les qualitats que buscava: unes llums que no estiguessin cremades, en què la pell tingués prou detall i textura, i unes ombres que no fossin exageradament denses. Finalment, després de provar diversos temps d’exposició, però també moments del dia per a fer-ho, papers, maneres d’emulsionar i altres variables, vaig obtenir aquest resultat que em va semblar el millor que podia aconseguir amb els mitjans i coneixements que tenia en aquell moment.

Pensava, al cap i a la fi, que potser havia tingut una mica de sort del principiant amb el bon resultat de la cianotípia de l’Ashle, i que un cop fetes totes les experimentacions possibles, també formava part del meu aprenentatge saber resignar-me, i no invertir més material, temps i energia en una cosa que ja no sabia com millorar. I això és el que vaig fer: donar per bo el millor resultat que havia aconseguit encara que no fos perfecte.

La vaig emmarcar en un suport daurat seguint el mateix procés que havia experimentat per primer cop amb l’Ashle 1. En aquell moment encara feia servir Canson Montval, que a causa del seu acabat texturat no sempre facilita una adhesió del paper japonès a la superfície daurada. Tampoc havia perfeccionat la tècnica de daurat per aconseguir unes vores rectes i netes, que en aquest cas vaig provar de compensar utilitzant diverses capes delicades de llapis. Al principi tenia sentiments ambivalents de la meva satisfacció amb el resultat, però quan uns mesos més tard vaig fer el viratge i el treball que em conduiria a la imatge Vinyet major, posant-les de costat em semblava que totes dues tenen el seu propi caràcter i atractiu.

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Detalls de l’obra

  • Cianotípia sobre paper de tipus Oizu (probablement de la varitetat que anomeno brut, perquè té una translucidesa lleugerament més tèrbola que el net) de 20 g/m2, muntada sobre paper Canson Montval 300 g/m2, daurat amb imitació d’or.
  • Dimensions de la imatge: 188×189 mm. Dimensions amb el marc: 338×337 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Publicat el per

Milena

Animat per l’èxit de la sessió improvisada a la vora del riu Llobregat (encara no havia pogut revelar les fotografies, però la llum i tot plegat m’havia semblat prometedor) vaig demanar més voluntaris per a fer una sessió a la bassa de Montclar, que quan el sol comença a baixar és un refugi de frescor a l’estiu i, a efectes fotogràfics, en tractar-se d’una antiga bassa mig soterrada, la llum hi és fàcil de controlar.

Bona part d’aquestes fotos les vaig fer amb un altre rodet, de 50 ISO, diferent del que havia utilitzat a la riba del Llobregat. Segurament no era la millor pel·lícula per a experimentar en aquell context, però la lògica era la mateixa relativament despreocupada que he utilitzat durant aquests darrers anys en què he reprès la fotografia: simplement no dedicar gaire temps a les decisions i provar coses diferents, per arribar a resultats que sí que llavors ja em permetin treure conclusions.

En aquesta ocasió, a més del rodet de 50 amb la càmera de format mig, estava provant sobretot el bon funcionament de la sincronia entre aquesta càmera i el flaix de mà. Com ja us anticipava, no tots els resultats d’aquella tarda van ser exitosos però aquesta imatge de la Milena em va enamorar des del primer moment. També és una de les que va quedar malmesa i que va guanyar molt quan vaig fer-ne una segona versió, tal i com explico amb la imatge de l’Aina.

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Detalls de l’obra

  • Cianotípia sobre paper de tipus Oizu de 20~ g/m2, muntada sobre paper Arches de 300 g/m2 de gra satinat, daurat amb or de 22 quirats.
  • Dimensions de la imatge: 188×190 mm. Dimensions amb el marc: 338×337 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Publicat el per

Sinus

Malgrat que la modificació dels colors de la cianotípia que permet el procés de viratge és sorprenent per mèrits propis, d’alguna manera no me’n vaig creure el potencial fins tenir davant els ulls el resultat d’aplicar-lo en tres capes diferents a una imatge. Això permet crear, en teoria, una imatge en color que reprodueix els de la fotografia original. En teoria, perquè per sort o per desgràcia la pràctica és més complexa.

Amb la Tones vam fer aquesta imatge en una sessió en què vam combinar BDSM i fotografia. Els tons vermells del mantell de vellut juntament amb els rosats i càlids del seu cos ja dominen de manera natural a la imatge original. Havia fet una prova amb paper Hahnemühle Rag d’aquarel·la, el que recomana Annette Golaz al seu llibre Cyanotype Toning: Using Botanicals To Tone Blueprints Naturally, que va sortir raonablement bé.

El procés consisteix a fer una primera cianotípia amb un negatiu corresponent al color vermell. Aquesta cianotípia es vira utilitzant roja, una planta tintòria molt utilitzada tradicionalment. Després, es torna a emulsionar el mateix paper per a exposar-lo amb un negatiu corresponent al groc, que en aquest cas es renta en un bany alcalí per a aconseguir aquesta tonalitat. Finalment, el paper es torna a emulsionar i exposar amb un negatiu corresponent al color blau, i aquí ja hi deixem el blau tradicional que proporciona el procés de cianotípia.

Després de l’èxit d’aquest primer experiment, vaig decidir repetir-lo sobre paper de tipus Oizu. Amb el matís important que amb el paper japonès la majoria de processos de la cianotípia s’acceleren, el resultat també va ser satisfactori i, al cap de moltes setmanes dubtant, vaig decidir muntar-lo sobre un suport daurat com havia estat fent amb altres imatges:

Cianotípia tricolor de noia nua sobre mantell de vellut

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Dades de l’obra:

  • Cianotípia tricolor sobre paper Oizu de 20 g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats. Viratges fets amb Rubia tinctorum i carbonat de calci.
  • Dimensions de la imatge: 201 x 134 mm. Dimensions amb el marc: 268 x 203 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Publicat el per

Vinyet major

Un dia de finals d’agost de 2022 vam anar a les platgetes de roca que fa el riu Llobregat més amunt de Cal Rosal a banyar-nos. Duia la càmera de format mig que m’havia comprat feia uns mesos, per a provar-la, i la Vinyet va ser una de les persones que es va oferir voluntària per a fer-me de model. Li vaig fer aquesta foto.

Algunes setmanes després, vaig revelar el rodet i en algun moment també vaig escanejar la imatge, però no va ser fins un any després, l’estiu passat, que vaig començar a experimentar amb aquest retrat per a fer-lo en cianotípia. Va ser una batalla àrdua perquè encara no tenia la tècnica per la mà i em va costar molt aconseguir un resultat en què les ombres fossin suaus i tinguessin detall, i les llums no estiguessin cremades. El resultat més satisfactori que vaig obtenir en aquell moment és la imatge Vinyet menor.

Algunes setmanes més tard vaig començar a experimentar amb viratges de cianotípia utilitzant tints vegetals. Tenia moltes cianotípies repetides d’aquesta imatge, que no considerava aprofitables artísticament, però que em van resultar molt útils per a fer diverses proves de viratge. Curiosament, com que el viratge canvia sorprenentment les relacions de contrast de les cianotípies inicials, va resultar ser una d’aquestes imatges descartades aquella amb què vaig aconseguir l’equilibri de tonalitats que buscava.

En aquest cas el viratge està fet amb pinyol d’alvocat en pols. La còpia definitiva la vaig muntar sobre un paper Arches de gra satinat, de 300 g/m2, daurat amb or de 22 quirats.

Obra Vinyet major emmarcada vista des del cantó esquerre.
Obra Vinyet major emmarcada i vista frontalment

Mira més avall les condicions d’adquisició de l’obra com a NFT. Si ho has entès i hi estàs d’acord, pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Dades de l’obra:

  • Cianotípia sobre paper Oizu de 20 g/m2, muntada sobre paper Arches de gra satinat de 300 g/m2 daurat amb or de 22 quirats.
  • Dimensions de la imatge: 188×189 mm. Dimensions amb el marc: 394×390 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT (non fungible token), que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la transacció de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Publicat el per

Ashle 1

Aquest retrat de l’Ashle presideix (com a mínim dins el meu cap) tot el que he experimentat en cianotípia des de fa ja més d’un any. Vaig fer aquesta cianotípia en algun moment de l’hivern de 2023, o finals de 2022, com a primer pas en l’experimentació que volia fer d’aquesta tècnica sobre papers japonesos.

M’inspiraven les obres que Albarrán & Cabrera publicaven al seu compte d’Instagram i vaig decidir emprendre la recerca per a intentar reproduir els resultats que ells aconseguien utilitzant pa d’or. Ara ja soc una mica més a prop d’arribar-hi, però tinc un apreci especial per a aquesta obra en què es va donar, per primera vegada, el patró de procés i resultats que poc a poc, de manera quasi imperceptible, he anat identificant des de llavors en aquest camí experimental.

Es tracta d’una manera de treballar en què tens la sensació d’estar experimentant completament a cegues, és a dir de la manera més genuïna possible si ens agafem al significat d’aquest procés: fer una cosa simplement per satisfer la incògnita d’a veure què passa. Això fa que molts resultats no arribin enlloc. A vegades, a causa d’algun descuit o petit detall fet de manera diferent i desapercebuda, passa quelcom extraordinari, però allò mateix que ho ha fet possible és el que impedeix documentar-ho i repetir el resultat.

Això genera nous resultats infructuosos que, un cop oblidats durant algunes setmanes a una carpeta, a vegades recupero per a emprendre nous camins experimentals. Mentre perpetuo el delicat equilibri entre ofici i joc, així és com vaig crear aquest retrat de l’Ashle. Estava aprenent a daurar superfícies i, quan vaig tenir una mica controlats els aspectes bàsics de la tècnica, la vaig voler provar amb una de les diverses cianotípies que tenia rondant pel taller. Era una imatge de què estava satisfet, evidentment, però només vaig ser conscient de com d’únic i valuós era aquell resultat a mesura que anava acabant el procés de daurar el suport i adherir-hi la cianotípia damunt.

La fotografia en sí la vaig fer a l’Ashle el maig de 2021 a Sant Lluc. Pots adquirir aquesta obra fent clic a aquest enllaç.

Condicions de l’NFT

Aquesta peça es ven en forma d’NFT, que és un títol de propietat digital basat en la tecnologia de cadena de blocs. L’NFT serveix per a acreditar de manera complementària la titularitat de l’objecte físic. L’acord de compravenda entre el venedor i el comprador de l’obra es concreta amb la compra de l’NFT.

Dins de la documentació digital de l’NFT hi ha una fotografia del certificat d’autenticitat d’aquesta obra, imprès en cianotípia i emplenat manualment per l’autor. Aquest certificat físic s’entrega al comprador juntament amb l’obra quan s’ha validat la transacció de l’NFT. Per tant, la possessió conjunta de l’NFT (en format digital) i del certificat d’autenticitat (en format físic i tangible) és el que acredita qui és el propietari de l’obra. En el moment d’entregar-se al comprador, el certificat pot incloure altres dades, que eren absents a la fotografia perquè no es coneixien en el moment d’incloure-la a l’NFT. Però la resta de característiques visuals del certificat han de permetre una identificació segura entre el certificat físic i el fotografiat.

Dades de l’obra:

  • Cianotípia sobre paper de Fibra llisa de 18 g/m2, muntada sobre paper Canson Montval de 300 g/m2 daurat amb imitació d’or.
  • Dimensions de la imatge: 180×265 mm. Dimensions amb el marc: 340×430 mm.
  • Marc d’alta qualitat de fusta d’auró i vidre museu antireflectant.
Publicat el per

Tempesta 2020 1

Allà on visc la fi del món és una cosa normal. On vaig viure fins a tenir-ne trenta-cinc la fi del món també arribava: darrere els vidres d’aquell ja mític, arquetípic, pis de l’Eixample a Sant Antoni també batia el vent amb mala idea, carregat de pluja, i els trons els feien tremolar, quasi tant com quan passaven els camions d’escombraries. Però no, era una altra cosa. A ciutat la fi del món arriba amb més cerimonial, és més rara. El dia es desperta rúfol, ningú amb seny ja no hi confia. Aviat es veuen paraigües desbarnillats dins les papereres i a migdia normalment ja ha passat tot.

Aquí és diferent. La fi del món no s’anuncia clarament. De cop és quan comença a congriar-se una negror i es gira un vent estrany, a tot arreu. En pocs minuts les branques es comencen a moure, inoportunes. Les que hauran quedat seques a l’estiu o l’any passat crepiten, grinyolen. A cada prat el vent xiula una cançó diferent, tot molt wagnerià i amb el constant recordatori de la imprudència de ser a fora. Aquí on visc el llamp és el poder de Déu i tothom el recorda. Res de bo hi pot cabre a esperar, però res dolent tampoc, necessàriament. El que en minuts comença en minuts pot desfer-se i la fi del món quedar com una il·lusió, una mena de burla de trol.

Però sovint la fi del món és real, no us ho creuríeu. Cortina darrera l’altra la pluja assota la terra i esventra els marges i corre boja pels camins i els desfà, i després passen les vaques i ho deixen tot fatal. Normalment ve a la tarda, després de migdia. Potser passa en una hora, però potser veuràs el dia esllanguir-se lentament, mentre també ho fa la intensitat de la pluja, sense deixar de caure, i quan ja sigui negra nit continuarà caient i l’endemà també. La fi del món pot durar uns dies. En el meu magí pensaré en anys, com l’aiguat de Cien años de soledad. Però, com tot, tindrà una fi i els dies després, en anar a buscar al cotxe per a anar a treballar quan els dits de l’aurora encara no han tenyit el cel, sentiré al fons de la vall la remor profunda del riu, cada dia una mica més imperceptible a mesura que l’absorbeixi el continent assedegat.

El text anterior acompanyava el post que vaig fer a Instagram amb aquesta imatge. Ara en pots comprar un exemplar d’una sèrie limitada de 25 tot fent clic aquí. Ho has de fer abans que s’acabin, això sí!